Repoblat per Jaume I en 1255 amb famílies catalanes i aragoneses; el fill natural del monarca, Pere Fernández d'Híjar va exercir la jurisdicció sobre el lloc; en 1276 fou escenari de combats entre les tropes del rei i les dels moros sublevats; al 1278, Pere I constituí la baronia de Llutxent formada pels llocs de Llutxent, Quatretonda, Benicolet i Pinet; a mitjan segle XIV, Pere II vengué Llutxent a Olfo de Pròxita i el 1487 la baronia passà als Maça de Linaça i, posteriorment, als Lladró de Vilanova , barons de Castalla; en 1520 els veïns resistiren l'atac dels agermanats; el 1574 es va fer càrrec de la barnoia Pere Maça Lladró , marquès de Terranova i primer duc de Mandas , títols que s'incorporarien al marquesat de Dos Aigües en el qual senyoriu romangué fins l'abolició, en el XIX; a mitjan segle XVII les rendes senyorials descansaven en els censos enfitèutics en diners, regalies i terç delme.

Les dades municipals de 2004 indiquen que hi ha 2.512 habitants i que l'ajuntament està compost per 7 regidors del PP, un d'ells l'alcalde i 4 del PSPV. El gentilici és llutxentins.

L'economia radica bàsicament en l'agricultura, abans exclusivament de secà, que produeix albercoc , pruna, oliva, ametla, meló d'Alger, maduixa i, més recentment, taronja.

Senderisme, passejades amb bicicleta, espeleologia, observació de la flora i fauna són les activitats de què podem fruir en els 39,1 km 2 que abraça el terme des dels contraforts de la Marxuquera fins al barranc de Xetà ; els llocs més recomanables per visitar són les font del Rafal i de la Figuera; les coves Catalana, Simarro, Fonda, del Sender, del Rafal, dels Gregoris , Covarxò , Saranyana , Meravelles, Negra i algunes més i, especialment el Surar, paratge – que a penes ha sofert intervenció humana -- de recomanable visita per la seua riquesa botànica i faunística amb una importantíssima sureda que actualment es troba en procés de declaració de Paratge Natural Municipal; per als caminants i els ciclistes hi ha 4 rutes, la del Castell de Xiu , la de la Font del Rafal, la del Surar i la del Puig Agut.

Parlem tot seguit del patrimoni llutxentí:

• El Palau Castell. Aixecat entre el XV-XVI pels Pròxita . Després de passar per diversos propietaris particulars és propietat municipal des de 1994.
• Ermita de la Verge de la Consolació. Segle XVIII.
• La Costa, camí empedrat realitzat en 1580 que unia el convent amb la parròquia i que s'utilitzava en romeries.
• Parc del Llaurador. On hi ha un edifici social que s'utilitza per les diverses associacions llutxentines.

La cuina, típicament mediterrània, inclou com a ingredient principal l'arròs; paella, cassola al forn o caldós amb fesols i naps, també hi ha un bon mostrari de dolços, la fabiola, el bescuit, els pastissets d'aiguardent i sagí, bollos , farinetes i miques i les coques de dacsa, les de sant Maties o les de tomaca i pebre de sant Domènec.

Cal destacar la tasca desenvolupada per l'Associació Cultural El Surar en defensa de la cultura, del medi ambient, del patrimoni i dels costums del poble.

Paco González i Ramírez

Planes visitades:
Arròs Caldós
Castillos.net
Castillos y Fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Llutxent, entre el mar i la muntanya
Panorama actual
Plana personal de Paco González