En el seu terme es troben deixalles d'un poblat, La Talaiola , i els jaciments més importants del Bronze valencià; té el seu origen en la cessió d'aquestes terres i les de Xulilla i Villar de l'Arquebisbe feta per Jaume I , el 12 de març de 1 271, a favor del Capítol catedralici de València i al bisbe Andrés Albalat ;va formar part de la baronia de Xulilla però després de nombrosos conflictes, en 1686, l'arquebisbe de València, Joan de Rocabertí , va demanar la indepedència municipal de Xulilla, la qual cosa es va aconseguir per privilegi del rei Carles IV , el 7 de maig de 1795, que declarava La Llosa vila independent
El topònim oficial és Losa del Obispo i la parla castellana. La batlia pertany al PP, 4 regidors en les municipals de 2003 en què el PSPV n'obtingué 3. En 2004hi havia empadronades 478 persones.
És un poble eminentment agrícola amb zones regables que donen taronja, bresquilla, albercoc i hortalisses; en la part del secà, garrofa, raïm, oliva i ametla. Precisament en aquests moments, gener de 2005, s'està ultimant un projecte, que serà pioner al País Valencià, d'explotació en comú de 700 ha que eren propietat de 475 agricultors de La Llosa i de Xulilla que han cedit la propietat a canvi d'accions de la futura empresa, que destinarà els terrenys, a hores d'ara de secà i mig abandonats, al regadiu: cítrics, fonamentalment, i hortalisses. Altres sectors econòmics són el sector serveis, afavorit pel pas de la carretera València-Ademús; la construcció, la ramaderia i la mineria, que a canvi de minsos beneficis està destrossant el paisatge de la Serrania , ja que les empresses mineres incompleixen sistemàtica ment el compromís de deixar els terrenys en condicions de repoblació.
En un terme de 12,1 km 2 considerat com la porta d'accés a la comarca dels Serrans trobem paratges dignes de visita pels excursionistes, com a mostra citarem les fonts de la Canaleta, Santa Maria, Fuente Pedro i Fuente Antón , el pou del Fraile , 134 m de fondària, la cova de la Mora o la muntanya del Calvari, amb l'ermita de la verge dels Dolors. Al poble hi ha l'església de Sant Sebastià, del segle XIX.
La Llosa del Bisbe és coneguda per la qualitat dels seus embotits i la seua carn.
Un motiu d'orgull per a les gents del poble és la banda de música que, des de 1878, funciona i compta, àdhuc, amb escola de músics, fet insòlit en un municipi tan petit.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Gremi de Campaners Valencians
Losa del Obispo
Pedralba, Bugarra, Sot y zona de Chulilla
Plana personal de Paco González
