Antiga alqueria musulmana; Jaume I , després de la conquesta, el 1248, repartí terres donant origen a l'actual població; el 1520 el cavaller Joan Sanz , propietari del lloc, va vendre-la a veïns de Xàtiva i de la mateixa Llosa; lloc de moriscs depenent de Xàtiva, el 1535 fou erigida en rectoria de moriscs amb l'annex de Sorió , i més tard passà a ser parròquia; després de l'expulsió d'aquests romangué despoblada i se li concedí, el 1610, nova carta de repoblació.
En 2003 el PP guanyà, amb 6 regidors, les eleccions i l'alcaldia; el PSPV, obtingué 5 regidors. Es dona la circumstància que una de les primeres mides preses pel nou consistori fou llevar el carrer que la població dedicava al gran poeta valencià Vicent Andrés Estellés i ho va retolar a nom d'un general franquista, la qual cosa va provocar una fort polèmica. El padró municipal de 2004 enregistra 3.725 habitants, de gentilici llosers.
Al seu terme, de 6,9 km 2, es troba l'ermita de santa Anna, de 1881 i al poble:
Ermita del Calvari. Del segle XVIII, reformada en 1940.
Església de la Nativitat de n ostra Senyora. Del XIX.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ajuntament de La Llosa de Ranes
Foro por la Memoria
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González
Xàtiva Rutes