Hi existeixen vestigis que indiquen un assentament d'època epigravetiense que es va continuar fins el Mesolític; hi hagué també un poblat en l'Eneolític que va perdurar fins l'Edat del Bronze; a partir del segle V aC Edeta , ubicada en el tossal de Sant Miquel (declarat BIC ), es constitueix en una de les més importants ciutats iberes, capital de l'Edetania , ampli territori que abarcava des del Xùquer fins al Palància, En època d' August , Llíria va ser municipi romà amb el nom d' Edeta Lauro i la seua importància va ser notable fins al punt de rivalitzar amb València i Morvedre; tingué especial protagonisme en les guerres civils romanes i fou destruïda per les tropes de Sertori en 76 aC, fet que va propiciar que la població abandonara el cim per a assentar-se en el pla per a formar una de les més importants poblacions peninsulars d'aleshores; d'aqueixa època hi ha dues importants troballes: el tresor del carrer Duc de Llíria i el mosaic dels Dotze Treballs d'Hèrcules, obra de què, com en tantes altres ocasions, som privats els valencians per estar exposada en el Museu d'Arqueologia de Madrid; posteriorment fou ocupada per alans, visigots i bizantins; la Lyria musulmana es va assentar al bell mig de la població actual, sobre el tossal de la Sang, en el que avui coneixem com la Vila Vella, durant aquest període es perfeccionaren les sèquies i el sistema de regs i la ciutat va ser seu del cadí; a finals de 1091 fou assetjada pel Cid , per no pagar les pàries, i en 1238 ocupada per Jaume I qui va cedir-la a l'infant Ferran ; en 1253 el rei atorga carta pobla i diferents privilegis entre els quals la confirmació del lloc com Vila Reial, el repoblament es fa amb catalans i aragonesos i hi romangueren pocs moriscs; domini del rei amb vot en Corts, durant les guerres de la Unió va defensar la causa monàrquica; el 1363, durant la Guerra dels Dos Peres fou conquistada pel rei castellà Pere el Cruel , i l'any següent tornà a la Corona d'Aragó a canvi de Cocentaina; al llarg dels segles XV i XVI, l'economia descansava en la producció de blat, moreres, llí (desaparegué en el segle XVII davant la competència del de Flandes) i cànem; hi existien, fins i tot, artesanies de l'espart, terrisseria i fabricació de licors. L'expulsió dels moriscs no degué afectar molt Llíria, ja que la moreria s'extingí a finals del segle XIV i la població era quasibé de cristians vells; en 1647 una epidèmia de pesta delmà gairebé per complet la població; acabada la guerra de Successió, Felip V creà el ducat de Llíria per al duc de Berwick , fill de Jacob II d'Anglaterra, soterrat a l'arxiprestal de la ciutat; en la segona meitat del segle XVIII, el títol i el ducat van passar, per matrimoni, a la casa d'Alba, aquest segle fou també d'un important creixement agrari --blat i moreres -- i augment demogràfic; la vila fou ocupada per les tropes franceses des del 1810 fins el 1813; durant la primera guerra carlina, les tropes de Cabrera la saquejaren en nombroses ocasions ,1836,1837 i 1838; des de 1887, Llíria té concedit el títol de ciutat; la crisi de la seda a mitjans del segle XIX va obligar a una reorientació de l'agricultura comercial; cap els anys vint del segle XX es va extendre el taronger, però després de la crisi el 1929 i, sobre tot, dels Acords d'Ottawa de 1932 aquest conreu va entrar en una profunda recessió que no començaria a ser superada fins la dècada dels seixanta; durant la guerra civil s'hi formaren col·lectivitats agràries de la U.G .T . -- integrada per 40 col·lectivistes-- i de la C .N.T --711 col·lectivistes.

Les dades municipals de 2004 donen una població de 19.172 habitants, de gentilici llirians i un ajuntament governat pel PP i amb la següent distribució de regidors: 8 del PP; 5 del PSPV, 2 de l'ENTESA; 1 del BLOC i 1 d'UPED

L'agricultura té en el cep el més antic dels conreus locals, ja Plini (geògraf romà) lloà els vins d'Edeta i fins fa poc els llirians escaldaven raïm per fer-ne panses; el regadiu, però, s'ha obert camí des dels seixantes i setantes del segle passat amb la perforació de pous i la canalització del les aigües de l'embassament de Benaixeve. La indústria està representada amb fàbriques tèxtils, de mobles, de jute, prefabricats de formigó i embotellat de vins. El sector terciari és, a hores d'ara, el més important parlant d'economia ja que la situació geogràfica de Llíria la converteix en centre comercial per a les comarques de Camp de Túria, de què és capital, i dels Serrans. La construcció de noves urbanitzacions arreu del terme també dóna empenta a la construcció.

Compta el municipi amb un extens terme, 234, 8 km 2 , que es reparteix entre els primers contraforts de la Calderona i el pla del Túria, amb Les Ombries com a màxima altura (881 m), el parc de sant Vicent com a lloc més conegut d'esbarjo i contacte amb la natura i La Concòrdia, sistema muntanyenc ideal per al senderisme ja que presenta rica vegetació mediterrània, el poblat iber del Castellet de Bernabé i mostres de l'arquitectura rural com el mas dels Frares, la Casa de Camp, nucli d'edificis de fonaments islàmics i posteriors modificacions que va pertànyer a la cartoixa de Portaceli fins la desamortització; la masia de l'Espinar, on diu la tradició que va morir en 1536 na Germana de Foix ; la masia Mollà o el Mas del Jutge.

El nucli urbà està configurat per la presència de quatre tossals: el de sant Miquel, on s'han trobat gran quantitat de romanalles de civilitzacions primitives que fan pensar que n' era la primitiva Edeta , es troba el Reial Monestir del mateix nom, fundat en 1319 per Jaume II tot i que l'actual edifici data del XVIII; en les guerres d'Independència i carlistes fou utilitzat com a instal · lació militar (fortí de sant Miquel) i encara romanen, en absoluta ruïna, els edificis que amb aquesta finalitat s'aixecaren al seu voltant; el de Santa Bàrbara, amb les restes de l'ermita renaixentista aixecada en 1620 i destruïda en la guerra de 1936 a la qual s'arriba per un calvari del XIX; el de la Sang, amb les restes de l'antiga ciutat medieval i el castell de santa Bàrbara, construït en 1088 per ordre d' Al Mustain ; i el de la Torreta. Donem a continuació relació del seu ric patrimoni:

Quant a les festes llirianes cal destacar la romeria del dia de sant Vicent Ferrer, la imatge del sant és traslladada des de l'església de l'Assumpció a l'ermita per recordar la visita que hi va fer en 1410; després, en el parc, se celebra un esmorzar popular, la setmana santa, que s'hi celebra des de l'època medieval i les falles.

Llíria és coneguda arreu com a Ciutat de la Música merescut títol per la gran arrel musical del poble representat per dues de les bandes més importants del País: La Primitiva i La Unió Musical.

I per acabar farem esment de la gastronomia local, basada, com no, en els arrossos, en paella, al forn o amb bledes, les verdures i la carn, tant la de caça com els embotits i, per sobre de tot, la magnífica rebosteria lliriana: pastissos de moniato, coques fines, torrons, bessets de núvia, mones de Pasqua, panquemaos , coca de nous i panses, primet de llimona, congrets d'oli i anís; coques salades de tomaca, de sardines, de pimentó i anxova i més i més.

Paco González i Ramírez

Planes visitades:
Banda Primitiva
Castillos y fortalezas de la CV
Confraria de La Sang
Gremi de Campaners Valencians
M.I. Ajuntament de Llíria
Paratge Tos Pelat
Plana personal de Paco González