Diari Parlem

Esta ressenya té 1 comentari

FITXA TÈCNICA

Autor: Louis-Dominique Lavigne
Editorial: Edicions Bromera
València, 4ª edició desembre, 2001
Núm. Pàgines: 52
Preu: 7,20 €

SINOPSI

L'amor també és això és una obra de teatre jove, escrita per als joves, amb el seu llenguatge i sobre els seus problemes, perquè la seua realitat actual i quotidiana també és una aventura digna de ser reflectida per la literatura. O potser no és una aventura la vida a l'institut, a la discoteca, amb els pares, amb els amics i amigues..., i amb el teló de fons de l'amor i del sexe en el temps de la sida?

COMENTARI

Amor adolescent en el temps de la Sida

«L’Amor també és això» és una escriptura teatral dedicada plenament als joves. Si bé, resulta difícil formar un públic lector jove que s’afronte habitualment a la lectura d’obres de teatre. És una tasca difícil i a llarg termini. En les últimes dècades aquesta tasca s’ha desenvolupat positivament al Quebec. Tant ha sigut l’èxit que fins i tot es pot parlar d’un nou gènere teatral: el teatre per a adolescents. L’autor d’aquesta obra és Louis-Dominique Lavigne, un dels màxims representants d’aquest moviment teatral quebequés, tant per les seues obres com per les aportacions teòriques sobre el fenomen del teatre per a joves. Lavigne estudià Art dramàtic a la Universitat de Quebec i posteriorment ha sigut un membre actiu de diferents companyies teatrals. Pel que fa al conjunt de la seua obra podem dir que té unes característiques globals molt definides: temes que envolten sempre preocupacions socials i polítiques, personatges col·lectius, situacions dramàtiques... Louis –Dominique Lavigne, format en el teatre de conscienciació, planteja en totes les seues obres alguns temes dels que més preocupen la joventut, com ara la importància de la vida social en l’adolescència o la descoberta de l’amor i del sexe en els temps de sida. I aquests són els pilars principals sobre els quals es basa la trama de «L’Amor també és això».

Aquesta edició que presenta Bromera/Teatre és traducció directa i íntegra del text francés Tu peux toujors danser escrit al 1990.

El tema central de l’obra com ja he indicat és l’amor i el sexe en els temps de la sida. La resta de nuclis temàtics secundaris que planteja, s’estructuren al voltant de la problemàtica de la sida.

Els protagonistes són un grup d’amics d’entre 17 i 20 anys que es troben en plena adolescència i que comencen a notar tots els canvis i alteracions que aquest etapa comporta. Tot just comencen a descobrir els seus desitjos sexuals i amorosos se n’adonen també d’un gran problema afegit que els desconcerta: la sida. Han de ser conscients de que es tracta d’una necessitat vital el fet d’evitar el contagi en les seues relacions, ja que està en perill la pròpia vida. Cada un dels personatges s’afronta a una situació ben diferent. Per exemple, la Marta, una xica romàntica i amorosa, està eixint amb un xic dos anys major que ella, el Norbert. Aquest és tot un mascle, i presumeix de saber-ho tot sobre sexe, però a l’hora de la veritat demostra la seua ignorància negant-se a utilitzar el preservatiu.

Un altre cas, molt més dramàtic, és el d’en Marc, el qual es contagia de la malaltia a causa d’haver consumit drogues. La innegable presència de la malaltia fa reflexionar la colla d’amics. Tots es qüestionen l’actitud que cal prendre davant el seu company seropositiu. Han de tindre ben present que no es tracta d’un estrany, que segueix sent l’amic que era. Al principi, la por i els nervis s’apoderen de tots ells i no actuen d’una manera normalitzada quan Marc hi és present, però més endavant maduren les seues reflexions i tracten d’ajudar-lo, intenten normalitzar la seua vida tot i que els sembla difícil. Marc adopta la millor actitud possible davant el seu estat; ho té totalment assumit i és conscient de que ha d’aprofitar el que li queda per viure intensament.

En parlar de l’estructura de l’obra cal dir que trobem diferents conflictes relacionats amb cadascun dels personatges, que van evolucionat en paral·lel i conflueixen en l’última escena: el desenllaç. El plantejament i nus dels diferents conflictes constitueixen el nucli central de cada escena. L’obra està formada per 14 escenes, i la disposició d’aquestes segueix l’ordre lògic de les accions, però de vegades entre una i altra trobem salts en el temps: el·lipsis.

Com ja he explicat abans, «L’Amor també és això» és una clara mostra de teatre per adolescents. Com a tal, els espais on es desenvolupa l’acció en aquesta obra són els llocs habituals de relació de la gent jove: l’aula, la casa, el carrer i els pubs o discoteques. Les acotacions expliquen, al principi de cada escena, l’espai on es va a desenvolupar l’acció. També ens donen referències sobre la música o ambient determinat i sobre la indumentària dels personatges.

«L’Amor també és això» és una obra curta i amb un tema molt concret, però així i tot, la trama argumental s’entrellaça i forma un lligam de conflictes dens i estructurat. A mi em recorda a les actuals sèries televisives per a adolescents on es desenvolupen paral·lelament tres o quatre arguments, ja que les escenes se succeeixen com si foren esquetxos aïllats.

Pel que fa als personatges cal dir que estan molt ben definits i caracteritzats. L’autor ha sabut plasmar la realitat dels adolescents amb els diferents personatges que encarna l’obra. Perfectament definits els rols que cadascun assumeix dintre del grup, la indumentària, la manera de actuar i reaccionar davant els problemes, els ambients amb que s’envolten, i tot un seguit d’aspectes propis de la gent jove. Cada personatge té el seu paper; per exemple el Norbert, el major del grup, representaria la sobreestima i la prepotència, en canvi, el Francesc, un xic tímid i ingenu representa la subestima adolescent. Un altre exemple seria la Marta, la responsable del grup, que representa la maduresa.

Altre aspecte a valorar és el tema entorn el qual gira l’obra: L’amor i el sexe en temps de sida. Opine que es tracta d’un tema molt oportú per dirigir-lo a un públic jove, perquè, tot i que no es tracta d’un text informatiu sobre el virus de la sida, arriba molt més enllà que tot això, ja que fa que els lectors (o espectadors) vegen una realitat molt més palpable, més pròxima, i reflexionen sobre el tema en qüestió des d’un altre punt de vista. Lluny de caure en explicacions científiques o simplement complexes i avorrides, aquesta obra presenta una situació totalment real, propera a qualsevol adolescent d’avui dia, i és això el que em porta a qüestionar-me aquest problema que veia tan llunyà. Un altre aspecte que fa més reals i propers als personatges de l’obra és el llenguatge que utilitzen. Es tracta d’un argot juvenil amb expressions pròpies del parla dels adolescent i que fa major la identificació amb els personatges. L’obra està plena d’acudits i mots d’argot que li donen una major riquesa. Podem comprovar aquesta diferència de l’argot juvenil comparant-lo amb el registre lingüístic utilitzat a les acotacions o el que utilitzen els personatges adults de l’obra.

Es tracta d’una obra molt fàcil de llegir gràcies al llenguatge col·loquial que utilitza. A més atreu als lectors joves ja que tracta un tema de gran interès. La manera de presentar els personatges fa que ens sentim identificats amb ells, i ens posem en la seua pell. A mi almenys, l’obra sí que m’ha causat aquest efecte, i m’ha fet qüestionar-me molts aspectes que no abans veia impossibles. Si bé, pense que el plantejament didàctic però a la vegada amè de l’obra ens proporciona una altra visió sobre el problema, d’alguna manera diria que ens fa madurar ensenyant-nos un possible canvi d’actitud i de valors.

Després de tot el que he dit recomane aquesta instructiva i profitosa obra de teatre per a adolescents a tothom. No només a gent jove, encara que sí especialment, sinó també als pares, als mestres i a tot aquell qui vulga apropar-se una mica més al món d’incertesa i devenir en què vivim els adolescents.

Gal.la Otero 2n batxillerat Institut LA FLORIDA (Catarroja)