El panorama de la literatura infantil i juvenil està saturat de llibres, els protagonistes dels quals viuen immersos en mons fantàstics poblats de dragons, bruixes, mags i s'enfronten a roïns roiníssims en gestes més pròpies de fornits herois de la literatura èpica, que de xavals. Entre tant de despropòsit fantàstic s'agraïx un poc d'immersió en el món real i els seus conflictes. I açò és el que podem trobar en El Portal dels Elfs. Henry, el protagonista, ha d'enfrontar-se a la separació dels seus pares, i a la nova orientació sexual de sa mare. I encara que els sers sobrenaturals apareixen en forma d'elfs i dimonis, no resulten tan embafadors com en altres llibres d'este gènere orientats al públic juvenil. També és d'agrair que s'haja prescindit d'engolats herois encartonats, a favor de personatges més realistes, més pròxims als interessos i preocupacions propis dels jóvens de hui en dia. A més, la història està escrita des d'eixe fi sentit de l'humor anglosaxó que desdramatitza i ironitza sobre tot. D'esta manera, resulten impagables les intervencions de l'excèntric Fogarty, al meu parer el personatge més brillant i original, la personalitat del qual és una veritable caixa de sorpreses, i que esperem tinga tant de protagonisme en les successives parts d'esta trilogia. Per tot això, crec que El Portal dels Elfs agradarà tant al lector adult com a l'adolescent a qui va dirigit.

(23-01-05)