Consta que en el segle IV a .C . hi havia un assentament iber, una mena de santuari que era receptor de pelegrinatge i que es deia Sakariskera “lloc on s'atura el riu de sorra”, aquell primitiu evoluciona a Xacariella , Hacarilla o Xacara , que és com apareix en el Llibre de Repartiment d'Oriola; el senyoriu ha estat unit a la família Togores des que en la conquesta els cavallers d'aquest llinatge que acompanyaren Jaume I foren distingits amb prebendes; en el segle XV, un d'ells, mossén Bartolomé Togores i Brizuela maridà amb La filla de Jaume Ibáñez de Ruidoms , senyor de Jacarilla i el senyoriu passà als Togores, que el mantingueren fins 1811 en què, a la mort sense descendència d' Ignasi Joaquim Togores i Escorcia , va heretar-lo el seu nebot Francesc de Paula Manel Sandoval i Togores , el qual va obtenir la separació municipal de Bigastro; en el segle XVII Jacarilla obtingué la segregació d'Oriola, a la qual jurisdicció pertanyia; en 1734 obté la separació eclesiàstica d'Oriola i en 1917 la independència, en separar-se de la de Bigastro; en 1915 adquireix el lloc Francesc de Cubas i Erice , marquès de Fontalba el qual, en 1920, es va construir al lloc conegut com Las Eras un palau amb magnífics jardins; el marquès va mantenir les possessions en règim gairebé medieval, per la seua família fins 1947 en què Felip de Cubas i Urquijo , marquès de Fontalba va reparcel·lar-lo i va vendre'l-lo als habitants del poble.
A Jacarilla, es parla castellà i, en 2003, hi havia 1.638 habitants governats pel PP que obtingué aqueix any 6 dels 9 regidors municipals; els altres 3 són del PSPV.
El desenvolupament del regadiu i la reparcel·lació del segle passat han donat prosperitat i creixement demogràfic al municipi.
El terme és molt menut (6,8 km 2 ) i, dedicat a l'agricultura, no presenta gaires paratges dignes d'esment, llevat dels esplèndids jardins abans citats que presenten gran quantitat d'espècies vegetals.
Quant al patrimoni torna a ser el palau el referent més evident tot i que no es pot visitar per ser de propietat privada. També hi ha:
- Caserna de la Guàrdia Civil. Tampoc és visitable per estar en servei. Va ser costejada Pel Marquès i es troba adossada als jardins.
- Església de nostra senyora de Betlem. Neogòtica i també costejada pel Marquès que àdhuc ordenà construir-hi una petita llotja per al seu exclusiu ús al costat de l'altar.
De menjars, els propis del terrreny són l'arròs amb conill i el guisat de titot amb pilotes. També hi ha bons dolços.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Ayuntamiento de Jacarilla
Diputació d'Alacant
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González
Vexilla Hispànica
