Al seu terme s'han trobat deixalles de poblats ibers, amb mostres de ceràmica i murs de vivendes trobats al Castellar; també hi ha petjada romana; en època musulmana estava integrada en la taifa d'Alpont; conquistada per Jaume I el 1236, i cedida a Joan d'Auñón en 1238; poblet d'Alpont fins el 1583 en què el rei Felip II va concedir-li la categoria d'Universitat i el 1587 en què obtingué la independència municipal; durant la guerra de Successió, s'hi refugiaren alguns partidaris de l'arxiduc i en les carlines (1840) fou cremada l'església.

La Yesa , topònim oficial, és un municipi que, com la resta de la seua comarca parla castellà i en el qual hi ha dos nuclis de població: La Yesa i Cuevarruz ; l'alcalde és del PP, (6 regidors en 2003 per 1 del PSPV) i el padró municipal d'aqueix any abasta els 254 pobladors.

L'economia local gira al voltant de l'agricultura i la ramaderia; l'extracció de caolí lluny de reportar beneficis està contribuint a destrossar el paisatge, que és un dels actius més importants de la comarca; el sector serveis es veu afavorit pel turisme de cap de setmana i vacances.

Se situa en el vessant meridional de la serra de Javalambre , envoltat de grans cims com ara el Mojón Blanco (1.535 m), el Sancho (1.505 m), el Ceja o Montalbán (1.442 m) o l'Alt de las Cruces (1.383 m) que deparen oportunitats per a tota mena d'activitats a l'aire lliure, des del senderisme a l'escalada, passant per la bici o el barranquisme. Al seu extens terme, 88,6 km 2 , trobem gran quantitat de monuments naturals en forma d'arbres com la Carrasca Tumbada , la Carrasca del Pozuelo , les savines mil·lenàries, el pino sombrero o La Almeza (el Lledò ).

Patrimoni:

L'arròs amb fesols i naps, conegut aquí com olla de pueblo , els embotits macerats en oli i saborosos dolços com els coquitos o la coca amb nous i panses són el més representatiu de la cuina local.

Paco González i Ramírez

Planes visitades:
Gremi de Campaners Valencians
La Serranía.com
La Yesa.com
Plana personal de Paco González