IBI (L'Alcoià)

El topònim té origen iber, significaria quelcom així com “lloc entre rius” i prové del petit poblat que hi hagué entre els riu de Les Caixes i la rambla Gavarnera , avui eixuts; en temps de la conquesta fou una o més una alqueries que partanyien a Zeid Abu Zeit , senyor de Castalla i antic rei almohade de València, qui va cedir-les a sa filla Alda , maridada amb Ximén Pérez d'Arenós ; el qual, atenent el desig de Jaume I li canvià el senyoriu per altres possessions reials; en l'any 1286 es realitza la donació per part d' Alfons I , del " lugar y castillo con sus pertenencias ", a favor de Pere Montagut ; a finals del segle XIII pertany als senyors de Cocentaina i , ja en el XIV, sent una alqueria feudatària de na Beatriu de Sòria , passà a poder d'en Bernat Doménech ; torna de bell nou a la Corona, recaigué en mans de mossèn Francesc Pertussa , el qual ven els seus drets sobre Ibi a la Universitat de Xixona que, el 1537, confirma tals drets mitjançant privilegi donat en Monçó per l'emperador Carles ; assolí la seua segregació el 1578 en ser-li concedit el títol d'Universitat pel rei Felip II ; nogensmenys, la seua independència no es consolida fins que, l'any 1629, Felip IV atorgà a Ibi el privilegi de constituir-se en vila reial; abans d'això, en 1582, va obtenir la segregació eclesiàstica de Castalla; durant la guerra de Successió estigué amb el Borbó , la qual cosa li va reportar els títols de Noble, Fiel y Leal i el privilegi d'afegir el gos, com a senyal de fidelitat, al seu escut; en la guerra d'Independència (1812) les forces del general Roche aconseguiren detenir els francesos, si bé, degut als reforços de les tropes enemigues; prompte hagueren de retirar-se vers Alacant; l'any 1869 fou afusellat Froilà Carvajal i Rueda , cap del moviment cantonal.

 

El cens de 2003 dóna la xifra de 22.744 habitants, de gentilici, iberuts o ibiers. L'ajuntament està composat – municipals de 2003— per 8 regidors del PP, que té la batlia; 6 del PSPV, 5 d'ADII i 2 de l'ENTESA.

Fins al segle XIX la principal font d'ingressos havia estat l'agricultura, a la qual es va unir la indústria de tipus artesanal com filats i el comerç del gel; d'aquesta última activitat derivaria la indústria gelatera que va tenir un ràpid creixement, per tota la geografia nacional i gran part de l'estranger, a partir de finals del segle XIX. Actualment la base de l'economia és la indústria del joguet de què Ibi és el més important productor de tot l'estat i que hi ha motivat que l'índex de creixement demogràfic ibier en el segle passat fos del 380,9%.

Enclavat en la subcomarca natural de la Foia de Castalla, el terme, de 61,4 km 2 , es troba voltat per les serres d'Onil, Biscoi , Maigmó , Cuartel , Penyarroia , Alguenya i Reconco; els paratges més coneguts són el barranc dels Molins, Sant Pasqual, Torretes, Más del Cantó i, per a senderistes, el Camí dels Pous de Neu, el camí del Carrascal o el de Xixona; també paga la pena conèixer el Menetjador , poblat d'alzines, sureres, pins i sotabosc mediterrani.

La població s'enclava al redós del mont de la Teixereta , entre dos pujols sobre els quals s'ubiquen les ermites de santa Llúcia , construïda sobre les enrunes d'un castell moro, i de sant Miquel. La passejada ens mostra agradables llocs com ara la plaça de la Palla, o dels Geladors; o el barri de les Costeretes , de carrers estrets i costeruts i també:

  • Església de la Transfiguració del Senyor. Construïda en el XVII sobre un edifici anterior. Té una gran façana renaixentista amb dues torres bessones i una gran cúpula de cedràmica vidriada de color blau i conserva frescs de Joaquim Oliet (1828).
  • Llotja del segle XVII, que formava part d'un conjunt de cinc edificis de l'època de Carles IV . Fins 1974 fou ajuntament i a hores d'ara allotja l'Arxiu Municipal.
  • Ermita de sant Vicent. Recentment restaurada, amb interessants obres d'art del segle XVI.
  • Museu Fester. Ubicat en l'antic edifici de Correus.
  • Museu Valencià del Joguet. Instal·lat en la ‘'Casa Gran'' provisionalment.
  • Diversos casalots pairals dels segles XVII i XVIII com el dels Pérez o els dels barons de Purroi .
  • Castell Roig, o Bermejo . Romanen escasses deixalles al costat de l'ermita de santa Llúcia .
  • Castell Vell. D'origen àrab i molt difícil de trobar. Les restes que hi ha no són gaire importants.

Són interessants les festes de Moros i Cristians i les denominades Festes d'Hivern, estació tan important per en la història local ja que en ella s'arreplegava la neu i en ella arriben els Reis Mags a encarregar les joguines que repartiran arreu. Especial esment mereix la festa dels Enfarinats, que es celebra el dia dels Sants Innocents i que consisteix en la presa del poder municipal per un grup de persones que porten la cara empastifada de farina i que són rebutjats pels assaltats amb el llançament de tomaques, verdures i coets; quan els rebels prenen el “poder” actuen amb gran rigor, austeritat i bon humor; “tanquen” a la pressó als munícipes i els fan pagar una multa per tornar-los la llibertat.

Paco González i Ramírez

Planes visitades:
Castillos y fortalezas de la CV
Costa Blanca
El portal d'Ibi de la Foia de Castalla
Festes d'hivern d'Ibi
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Ibi Alicante
Ibi Virtual
Museu Valencià del Joguet
Plana personal de Paco González



Aquest article provè de Diari Parlem
http://www.diariparlem.com

La direcció d'aquesta notícia és:
http://www.diariparlem.com/modules.php?name=Sections&op;=viewarticle&artid=577
 

Diari Parlem - Accès Denegat
.::INICI::. - EL MEU COMPTE - CONTACTA - ENVIA NOTÍCIA - CERCAR NOTÍCIA! - HEMEROTECA
Diari Parlem: Accès Denegat

Estàs intentant entrar en àrea restringida.

_MODULESSUBSCRIBER

[ Tornar Enrera ]

SaforWeb Intercanvi de Banners.

Una idea de




Pots fer servir les nostres notícies fent servir www.diariparlem.com/backend.php o ultramode.txt