L'origen del poble, com el de tants altres, és una alqueria musulmana que en 1233 fou ocupada per les hostes de Balasc d'Alagon i cedida per a poblar amb cristians amb carta pobla d'aqueix any al cavaller aragonès Joan Garcés que va fer la repoblació amb gents vingudes de Lleida; a començaments del segle XIV el senyor era Ramon de Centelles un successor del qual, Bernat de Centelles va malbaratar les seues possessions les quals caigueren en mans dels Cubells, els quals detentaren el senyoriu des de 1386 a 1484 data en què per matrimoni va passar als Valls que l'ostentaren fins el 1561 quan, per qüestions successòries i de parentiu, recau en els Ram de Viu , els quals a hores d'ara encara posseeixen el castell i moltes terres; fou un d'ells, Lluís Ram de Viu Valls i Valls , precisament el primer baró d'Herbers; en època agermanada Herbers fou agermanat; en 1691 Carles II li va atorgar la seua autonomia municipal com a vila independent de Morella, la guerra de Successió posà el poble de part dels maulets; l'època carlina, tan convulsa al Maestrat, fou de gran activitat a Herbers, fins i tot el baró vigent, Rafel Ram de Viu i Pueyo, aleshores president de la Junta Carlista de Morella va ser afusellat el 27 de desembre de 1833; en 1926 tornà a fusionar-se amb Morella i en 1960 assolí la seua actual i definitiva autonomia.
El topònim oficial és Herbés, el seu alcalde i únic regidor pertany al PP, el gentilici és herbessers herbessencs i el recompte poblacional de 2003 donava la xifra de 88 persones.
L'economia es basa en l'agricultura, 600 hectàrees són dedicades a conreus de secà (cereals i patates) i només 15, a regadiu.
Els 28,2 km 2 que abraça el terme municipal són força muntanyosos, regats pel Tastavins, aquí anomenat Barranc d'Escalona, i presenten paratges com ara la muntanya de la Tossa (1.101 m), la carretera a Morella; la Mola d'Andreu, la Coveta Fosca o la Font Ginebra.
El poble s'asenta al redós d'un pujol presidit pel castell i conserva mostres de l'arquitectura medieval tan abundant per aquests indrets. El seu patrimoni consisteix:
- El Castell. Dels segles XIV-XV. Casa pairal de grans dimensions en estil gòtic amb merles. Fou propietat dels Cubells i després i fins l'actualitat dels Ram de Viu .
- Santuari de la Mare de Déu del Sargar. Segles XIII-XIV. Amb la casa de l'Ermità i la de la Confraria.
- L'Ajuntament.
- La Llotja. Actualment convertida en establiment hostaler.
- Església de sant Bartomeu. Anterior a 1358 però amb diverses reformes que mostren elements gòtics i barrocs. Conserva ornaments sagrats procedents del m onestir de santa Maria de Benifassà.
- El Calvari.
- Creu gòtica de terme. De 1390-1420.
Els menjars, contudents com toca a una zona freda com aquesta: olla de recapte, anyell a la brasa , pernil i bons embotits i de postre, bunyols amb mel.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos.net
Castillos y fortalezas de la CV
Costa Azahar
Els Ports
Plana personal de Josep Gargallo
Plana personal de Paco González
