El seu topònim fa referència a la seua funció primitiva que seria la de vigilància de la costa; antiga alqueria islàmica pertanyent a la jurisdicció del castell de Bairén , darrere la conquesta, en què es va conèixer com l'Alqueria de Tamarit, conservà la seua població fins l'expulsió dels moriscs el 1609, data en què comptava amb gairebé un miler d'habitants; pràcticament despoblada en les dècades següents, passà a ser possessió dels Borja i, després, fou adquirida pel comte Trènor . El seu últim senyor fou, fins l'abolició dels senyorius, el marquès de Mirasol .
En 2003 hi havia 132 habitants i l'Assemblea Veïnal va triar com a regidor a un membre del BLOC, que és el titular de la batlia. També és coneguda com L'Alqueria de Guardamar o, més rònegament , com L'Alquerieta .
L'agricultura és l'única font de recursos locals amb un 77.7% de l'extensió cultivada amb cítrics.
L'únic paratge a destacar del seu diminut terme (1,1 km 2 ) és la platja, única verge de la comarca, amb el sistema dunar intacte, condició que, pot ser, perdrà aviat ja que s'està dotant a la mateixa de tota mena de serveis turístics.
El poble també és de reduïdes dimensions i compta amb dos edificis singulars:
-
L'església de sant Joan Baptista . Construïda en el XVII i reformada en el XIX, conserva una talla barroca de la Mare de Déu de la Llet.
-
Casa Gran, o dels Tamarit. Antic casalot del XVII amb un excel·lent estat de conservació que actualment és un establiment hostaler.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Arròs caldòs
Gremi de Campaners Valencians
Mancomunitat de La Safor
Plana personal de Paco González
