Existeixen diverses opinions sobre la toponímia del lloc, de la que la més creïble és la de la derivació del mot àrab Uadiasuar que significa “riu negre”, àdhuc en el que coincideixen totes és en l'origen àrab del poble; nogensmenys l'existència al terme municipal, fins les primeries del XVII, d'un llogaret anomenat Tarragona, de fundació romana, testimonia el pas d'aquests ; en 1242, amb motiu de la rendició d'Alzira, Guadassuar, com a propietat d'aquella roman inclosa en l'òrbita cristiana amb la condició de què foren respectats el seus costums, llengua i religió, circumstància que explica que el lloc no figure en el Llibre de Repartiment; el rei Jaume I va visitar el poble per a distribuir els privilegis que, per la construcció de la Sèquia Reial, corresponien als vorassuanyers ; les continues baralles amb els cristians es va traduir en una emigració dels musulmans cap a altres poblacions, la qual cosa obligà a repoblar en 1270 amb 39 cristians vinguts del Principat, d'Aragó, de Les Illes, de Castella i, fins i tot, de Gènova; pertanyé sempre a la Corona, sota la jurisdicció d'Alzira fins el 1581, en què Felip II , per privilegi de 22 de desembre, li concedí la independència municipal amb el títol de “Real Universitat”; durant les Germanies va sofrir diversos saqueigs.

Actualment – dades de 2003— hi ha empadronats 5.483 habitants, de gentilici vorassuanyers , que estan governats pel PP, que té 6 regidors; el PSPV en té 4 i el BLOC, UV i L'ENTESA, un cadascú.

Segons Cavanilles , el 1795 produïa arròs, seda, blat, dacsa, ordi, vi, oli i hortalisses. A hores d'ara continua sent una vila agrícola, dedicada al conreu dels cítrics i, també, a l'olivera, l'ametler i la garrofera.

Els 35,2 km 2 del terme són regats per la Sèquia Real del Xúquer i pel riu Magre, afluent d'aquell i estan poblats amb vegetació típicament mediterrània, carrasca, alzina pi, garriga, romaní, margalló, etc.

Quant al patrimoni, citarem:

La tradició musical a Guadassuar està documentada des del segle XVI i actualment està encarnada en la Societat Musical Santa Cecília.

Paco González i Ramírez

Planes visitades:
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González
Societat Musical Santa Cecília
Valencians.com