Vestigis d'antics poblaments que abracen des del Bronze fins el Neolític s'han trobat en la cova dels Lladres, poblat iber; en la font de La Vidriera, poblat iber romanitzat; a Sant Esperit, pintura rupestre; en un camp proper al poble, ruïnes d'una vila romana; desprès hi arribarien els àrabs que fundarien una alqueria, bressol de l'actual Gilet, que fou ocupada per Jaume I i donada Joan Saragossa i, posteriorment, a Bernat de Palau i, en 1348, a Adan de Paterna ; tornà a la Corona fins que Pere II de València va donar les terres a Pere Guillem el 15 d'abril de 1375; Maria de Luna , esposa de Martí I , l'Humà, va fundar en 1404 el monestir de Sancti Spirit , que fou objectiu de pirates barbarescs, els quals pensaven que posseïa grans tresors; el 7 de març de 1471, Joan II va empenyorar la jurisdicció de Gilet a Manuel Llançol , en la família del qual romangué fins a l'extinció dels senyorius en el segle XIX; com a lloc de moriscs l'expulsió d'aquests l'any 1609 va suposar un desastre demogràfic i econòmic i va obligar al senyor vigent, Francesc Llançol de Romaní , a donar carta pobla l'any següent a colons provinents de Catalunya, Castella , Aragó, França, Sagunt, Puçol, Morella, Castelló, Ademús, Villar de l'Arquebisbe i Canet d'en Berenguer; en 1806, el marquès de Llançol va alienar terrenys de la devesa de Sant Esperit als agricultors a canvi de rebaixar-les les rendes senyorials del 20 al 5% de la collita; quan va morir Teresa Llançol sense hereus, els seus marmessors van començar a pressionar a la població perquè els pagaren les rendes senyorials, creant-se un greu conflicte en la població i en el qual la Basílica de València es va declarar incompetent, és per aquest conflicte que les rendes senyorials van continuar vigents a Gilet almenys fins a l'any 1841 últim de què es té constància ; en la guerra del Francès Gilet ocupa un lloc important en la conquesta del castell de Sagunt, demés els frares hagueren d'abandonar el convent , que es convertí en hospital de sang i no tornarien fins 1813; l'any 1835, durant les guerres carlistes, el general Cabrera junt a Carlos V pernoctaren a Gilet; també el guerriller carlista Pascual Cucala va reclutar mossos de Gilet el 16 d'octubre de 1874; com la resta de la comarca, Gilet fou fidel a les tropes d' Isabel II, en 1939 l'església va sofrir quantioses pèrdues i destrosses.

Hi ha tres nuclis de població Gilet, Sant Esperit i La Penya on, en 2003, s'hi empadronaren 1.333 giletans. La batlia correspon al PP que aqueix any obtingué 5 regidors front als 4 del PSPV.

La proximitat a València i Sagunt i l'auge de les segones residències han convertit una economia tradicionalment agrària, taronger, sobre tot, en una que es recolza cada dia més en els sectors serveis i en la construcció.

El paratge més conegut dels 11,3 km 2 del terme, enclavat en la subcomarca de la Baronia dintre de la serra Calderona i solcat pel Palància, és el de Sant Esperit, però hi ha també cims com El Xocainet (437 m), El Pic de l'Àguila (441 m), La Penya (427 m) i La Creu (325 m) o barrancs com el Xocainet , la Maladitxa o el del Sant Esperit. Per als senderistes hi ha el GR10.

De patrimoni parlant, citarem:

S'ha de tastar el regirat, postre típic a base de massa de pa, oli, canyella, sucre i llima ratllada.

Paco González i Ramírez

Planes visitades:
Ajuntament de Gilet
Castillos.net
Castillos y fortalezas de la CV
C.R.A. Baronia Baixa
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González