L'abundància de deixalles iberes arreu d'aquestes terres fan pensar que el lloc estaria poblat ja en èpoques molt llunyanes; l'origen de la població, però, és musulmà i així es demostra en el compromís que Jaume I adquireix amb Exem Azemen , cabdill àrab, pel qual tot i que Xeldo era donat , el 12 de juliol de 1248, a Garcia Pérez d'Osa , ell i els seus continuarien vivint-hi; en el segle XV se sap que era propietat dels Vallterra, els quals ho van vendre a Tomeu Sorell en 1416; en 1445 el senyor era un nebot d'aquell, Bernat Sorell , en 1445 torna a la Corona; en 1495 l'infant Fortuna, Enric d'Aragó, duc de Sogorb-Medinaceli, adquireix la Torre de la Senda ( Xeldo ); en 1609, moment de l'expulsió morisca hi havia 412 habitants; el 1611, Enric Folch de Cardona dóna carta pobla, però el 1646, encara no s'havia recuperat demogràficament ja que la seua població era tan sols de 116 habitants.

La parla, com a la resta de la comarca és castellana, però de transició com a terra de frontera que és, amb una barreja de paraules aragoneses i catalanes. Tret característic és ser una de les majors densitats de població de l'estat espanyol, ja que compta amb 728 habitants (cens de 2003), de gentilici, geldinos o geldanos , en un terme de tan sols 6 km 2 . L'alcaldia la detenta el PP, que en les municipals de 2003 obtingué 3 regidors, els mateixos que el PSPV, l'ENTESA, en tragué 1.

La principal activitat és l'agricultura, cirera, caqui, nyespra i hortalisses ; hi ha també tallers de confecció de calcer i tèxtil; la seua orografia, el seu clima i la proximitat a València i a Castellò fan que el sector serveis tinga important repercussió en l'economia.

Se situa a la vora dreta del Palància i presenta indrets interessants per a l'esbarjo com ara la font del Cristo , amb gran parc i el safareig municipal, que encara utilitzen algunes persones; font de sant Gil, font del Barranc; també hi ha les llacunes formades sobre antigues mines d'argila i un grapat d'oliveres mil·lenàries. Per als caminants, interessants rutes de què cal destacar la de la Via Verda acondicionada sobre l'antic traçat del ferrocarril de Ojos Negros , ideal igualment per a cicloturistes i, fins i tot, per a aquells que fruïxen de muntar a cavall.

Geldo posa a l'abast del veí i del foraster dos museus, l'etnològic i l'arqueològic, ambdós dissenyats per amarar el visitant de la història i costums del poble. A més podem contemplar:

Gastronòmicament s'aprofiten els cultius propis per fer olles i minestres ; s'utilitzen sovint els cargols i les receptes més típiques són les margarides i les coques escullàs .

Com a anècdota direm que en Ramón Rubio Silvestre , creador dels famosos quaderns de cal·ligrafia “ Rubio ”, va passar una bona part de la seua vida a Geldo i en homenatge se l'ha fet fill predilecte i s'ha retolat un col·legi al seu nom.

Paco González i Ramírez

Planes visitades:
Castillos.net
Castillos y fortalezas de la CV
Costa Blanca
Página de Geldo
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González