Alqueria musulmana que rera l'ocupació cristiana va veure com Jaume I , repartia quatre jovades de terra a cadascú de sis dels seus lloctinents i la donà a poblar a catorze cristians; el 1364 Olfo de Pròxida va adquirir-la; en 1432 Alfons V va donar la jurisdicció civil i criminal als successors d'aquell; en 1612, desprès de l'expulsió morisca, el duc de l'Infantat , va donar carta pobla a 30 cristians vells; a principis del segle XIX produïa arròs, seda, blat, oli, vi, melons i altres fruites i hortalisses, a més a més comptava amb dues pedreres; com a conseqüència de la “ pantanà ” del 1982 el poble fou construït de bell nou en cotes properes més elevades; si bé encara romanen un bon nombre d'habitants a l'antiga Gavarda.
L'any 2003 comptava amb 1.184 habitants, de gentilici, gavardins que tenen com a batlle a un membre del BLOC que aqueix mateix any va traure 5 regidors; el PSPV n'obtingué 3 i el PP, 1.
El terme, de 8 km 2 , està dedicat al conreu de la taronja. Cal esmentar, com a paratges a visitar la cova de la Terreta i la passejada vora el Xúquer, on es pot practicar la pesquera en l'indret conegut com El Chorro .
Citarem ara elements del patrimoni local:
- L'església parroquial, dedicada a Sants Joan i Antoni de Gavarda vella, començà a edificar-se el 1735.
- La Bateria. Restes d'una fortificació des que es pot fruir d'una bona panoràmica sobre la Ribera i la vall de Càrcer.
- El pont. Construït a Barcelona, l ‘any 1917.
Els arrossos, al forn, en paella o amb fesols i naps, i l'arnadí, les coques de cacau i les cristines són els menjars favorits dels gavardins .
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Gremi de Campaners Valencians
Macizo del Caroig
Plana personal de Paco González
