Les restes més antigues de poblament que s'hi coneixen al terme es troben a Marmalé de Abajo i són de l'Edat del Bronze; dels ibers també s'han trobat deixalles en el castell de Torrejón, La Mina i Puntalicos Blancos ; l'origen de l'actual població és l'alqueria musulmana anomenada Catava ; que significa “cata” i que podria fer referència a la cata del raïm ja que hi havia gran quantitat de vinyets en època romana; Jaume I, després de la conquesta, va donar-la, segons que consta al Llibre de Repartiment, el 1 238 a Pere Sanxo de Maragmon; en 1259 pertanyia al senyoriu del comte d'Olocau, que posteriorment (16 de febrer de 1650), sota la família Sanç de Vilaragut i de Castellví , seria integrat en el marquesat de Llaneras , com a lloc de moriscs pertanyia a la fillola de Sogorb i, rera l'expulsió, va ser repoblat amb vint-i-una famílies aragoneses .

En la partició provincial de 1833 romangué adscrit a la de Castelló, però el 1995 a petició de la població el poble va passar de la comarca de l'Alt Palància a la del Camp de Túria, i com a conseqüència d'això, és l'únic poble (junt a Marines) de la comarca que parla castellà-aragonés. En 2003, quan comptava amb 467 habitants, el PSPV va guanyar les municipals, i la batlia, amb 4 regidors; el PP en va traure, 2.

L'agricultura, sobre tot la de secà, ametlers i oliveres i una mica de regadiu, hortalisses i fruiters, ha estat la base de l'economia local, actualment, però, el municipi s'encara més al turisme aprofitant els seus recursos paisatgístics

El terme municipal, de 30,4 km 2 , s'estén per la serra Calderona i és muntanyós i esquerp; presenta com a màximes altures les Penyes Altes (825m), la Piezarroya (841 m), el Gorgo (907 m), cim més alt de la serra; el Cim de l'Àguila (878 m), entre altres; aquí naix el barranc de Carraixet i també solquen el terreny els de Chirivilla , Piñel i Sacañé ; hi ha brolladors i fonts, algúns d'ells amb aigües minero-medicinals, com ara Tormo, los Cinglos , Iranzo, Alameda , Rebollo i moltes més; les coves de Chirivilla i Sacañé , que han estat utilitzades en alún moment com a refugi pel ramat; la vegetació està representada pels surers, pins, arboços i molts més arbres mediterranis. Tot plegat dóna als senderistes i als ciclistes grans oportunitats de practicar els seus esports, ja que hi ha un bon nombre de senders de llarg (GR10) i petit recorregut on “perdre's”.

Patrimoni:

Els rebollons , els espàrrecs, els caragols, els embotits artesanals, bon oli d'oliva, la mel, és a dir, els productes de la terra configuren una oferta gastronòmica de què destaca la paella de conill, diverses coques i olles i dolços de gran qualitat per rematar l'àpat, cosa que també podrem fer amb les cireres, les peres, les bresquilles o les nyespres que s'hi conreen.

Paco González i Ramírez

Planes visitades:
Ayuntamiento de Gàtova
Bienvenidos a Gàtova
Castillos y fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González