Tot i que alguns defensen que el topònim és de procedència àrab, pareix demostrat que prové dels romans que l'anomenaven Gata sole vestinus , quelcom així com “Gata, closca bella”; l'antiguitat es remunta al 1023, quan era una alqueria àrab depenent del rei de Dénia; després de ser ocupada pels cristians en 1250, Jaume I va concedir el senyoriu a Gaspar d'Híjar ; en 1526 Carles I decreta el baptisme forçós dels moros la qual cosa avalota la població que, junt als moriscs de Pedreguer i Xalò , va protagonitzar una revolta; en 1534 pertanyia al comte de Carlet i l'Alcúdia; en 1535 la parròquia es va independitzar de la de Dénia; constituí un important nucli de moriscs englobat, juntament amb altres poblacions, en el d'Ondara, de manera que en el moment de l'expulsió (1609) es comptabilitaven a la zona, un total de 160 famílies de moriscs; l'any 1645, Geroni d'Híjar, atorgà terres als habitants del poble mitjançant el pagament de diversos tributs; a finals del segle XVII el senyoriu passà a ser propietat del comte d'Almodóvar --la qual família va bastir l'església-- i, per últim, pertanyerà als dominis del marquès de Cerdanyola .

El gentilici amb què són coneguts els 5.120 habitants que s'hi empadronaren a Gata de Gorgos en 2003 és gaters. El PSPV governa l'ajuntament gràcies als 6 regidors que va obtenir en les votades de 2003, en elles el PP en tragué 3; el BLOC, 2 i UV, 2.

S'hi cultiva vinyet, olivera i ametla, també hi ha horta i fruiters, però la font de riquesa tradicional és l'artesania del vimet, el palmell, el margalló i, en menor mida, l'espart; amb ells s'hi fabriquen cabassos, espardenyes, cistelles, mobles, etc que es venen arreu del poble; aquest comerç es veu reforçat per la proximitat dels nuclis turístics de l'anomenada “Costa Blanca” que ha fet prosperar també el sector serveis. També hi ha una fàbrica de guitarres, que es pot visitar per conèixer el seu procés de fabricació.

El terme té una extensió de 20,3 km 2 i està regat pel riu Gorgos , o de Xalò , que li dona cognom al poble, com a paratges dignes d'esment podem parlar de la Font de la Mata, antic assentament musulmà; la del Riu o la del Raval.

El poble conserva la fesomia típica dels poblets de La Marina amb les cases encalcinades; els llocs d'obligada visita són:

Els arrossos, la carn i el peix donen plats com ara coques de tomaca, coques de ceba i escaldades, bull amb tomaca, sang amb ceba, faves sacsades, xones, arròs al forn o amb crosta o amb fesols i nap o amb bajoques i conill. Un dels principals cultius de Gata és el raïm moscatell de la qual s'obté la mistela i les delicioses panses de La Marina.

Paco González i Ramírez

Planes visitades:
Ajuntament de Gata
Gata de Gorgos
Globustates
Gremi de Campaners Valencians
Guia Turística Alacant
Plana personal de Paco González