Les coves del Parpalló i de les Meravelles, paleolítiques, mostren les més antigues restes de poblament; també s'ha constatat el pas dels ibers i dels romans; àdhuc que la procedència de la ciutat és à rab , no és fins 1240, moment de l'ocupació cristiana del castell de Bairén per Jaume I , quan es pot parlar de nucli urbà; aleshores Gandia era una vila que vivia del conreu de la canya de sucre; l'emmurallament del poble propicià l'agrupament dels diversos nuclis poblats dispersos pel terme; el 1323 Jaume II concedí al seu fill, l'infant Pere de Ribagorça , el senyoriu de la vila; en 1359 l'heretà el fill d'aquest, Alfons Aragó i Foix , de malnom el Vell; qui en el 1399 rep de Martí l'Humà el títol de duc , amb Gandia com a centre del ducat i hi estableix una cort famosa en l'època; el seu fill Alfons el Jove continua la tasca de son pare: impulsa el conreu de la canya de sucre i la indústria, edifica el Palau Ducal, el Monestir de Sant Jeroni de Cotalba , reforma la col·legiata i continua “mimant” la cort que alberga figures literàries com Ausiàs March ( gandienc de naixement tot i que Beniarjó disputa a Gandia tal honor), Joanot de Martorell o Roiç de Corella; a la seua mort sense descendència es produí un plet per la successió dels seus territoris, que es va resoldre amb el pas de Gandia a Huc de Cardona ; el 1433 la rebé l'infant Joan , qui ho va cedir el 1439 a son fill, el príncep Carles de Viana ; a la seua mort, el 1461, passà a la Corona.; el 1485 el ducat és adquirit per Pere Lluís de Borja, per al seu fill Pere Lluís (primer duc de Gandia), després de satisfer un deute que el rei tenia des del 1470 amb la ciutat de València, en el que Gandia actuava com a penyora; a la mort d'aquest li succeeix son germà Joan qui maridà amb Maria Enríquez , d'aquest matrimoni va nàixer Francesc de Borja , el qual resta orfe molt menut per l'assassinat de son pare a Roma l'any 1497, rera el govern interí del ducat per sa mare fins la seua majoria d'edat el nou duc emprèn una tasca urbanitzadora --segona muralla — i cultural que duu la ciutat a una etapa d'apogeu cultural i polític, a l'estil renaixentista italià; en 1550, quan ingressa en la Companyia de Jesús, abdica en son fill, Carles el qual contrau matrimoni amb Magdalena Centelles i Folch , germana i hereva del comte d'Oliva, i manté Gandia com un dels nuclis més influents i poderosos del panorama, però l'endeutament de la noblesa, les Germanies, que en la batalla del Vernisa , o de Gandia, derrotaren l'exèrcit reialista, saquejaren el palau ducal i atacaren el raval, o moreria; l'expulsió morisca, que delmà la població en un terç, de la qual cosa va trigar vora 150 anys a recuperar-se; la decadència del conreu de la canya de sucre i la pesta portaren aires de crisi que va haver d'afrontar, el quart duc ; Francesc de Borja, el qual, però, va escometre l'ampliació del recinte urbà amb la construcció de la Vila Nova i un nou cinturó de muralles que incloïa el col·legi de Sant Sebastià (el qual edifici encara es conserva), convertit en Universitat el 1548 i que deixà de funcionar el 1772, sense arribar a ser mai un centre important; la pèrdua dels Furs com a conseqüència de la guerra de Successió , en què Gandia va recolzar el borbó, va ocórrer en un moment en què els ducs havien abandonat Gandia, que obtingué el títol de ciutat per privilegi de Felip V, el Socarrat , per instal·lar-se a Madrid d'on tornaven en comptades ocasions, la qual cosa suposà el floriment de moviments antisenyorials i la decadència de la vida ciutadana; el 1740 Lluís Ignasi de Borja va morir sense descendència i el ducat passava als Benavente i després als Osuna actuals posseïdors del títol; la reactivació econòmica durant aquest segle vingué de la mà del canvi en els conreus: s'abandona la canya de sucre i s'aposta per la morera i la criança de cucs, que arriben a constituir-hi una important indústria, a finals de segle hi ha un miler de telers de cinta de seda i 24 d'altres teixits; l'adobament de pells i la fabricació de rajoles i taulells també digueren la seua en l'esmentada reactivació; en el segle XIX és la seda la que entra en crisi i deixa pas al vinyet, que rere l'epidèmia de fil·loxera deixa el pas al taronger; l'any 1881 comença la demolició de les muralles, surt al carrer el primer periòdic de la ciutat, "El Litoral" i arriben les primeres màquines de vapor al tramvia, que unia Gandia amb Carcaixent, per substituir les cavalleries i perllongar la línia fins a Dénia; tanmateix des del 1890 el tren conegut popularment com dels anglesos o la xitxarra unia ja Alcoi amb el Grau de Gandia; el patrici local Sinisalbo Gutiérrez féu les gestions oportunes amb la companyia anglesa que instal·là aquest ferrocarril per a construir, el 1893 el port de Gandia, que era anomenat des de temps medievals i que significà la revitalització per a la ciutat i la seua conversió definitiva en el municipi més important de la zona; la seua construcció provocà l'impuls del conreu del taronger, que convertiria el Grau de Gandia en el primer port taronger valencià, si bé la presència d'altres tipus de transport disminuí més endavant la seua importància; el 1908 es produí la primera crisi d'aquest conreu per problemes d'ajustament del mercat; en els anys vint del passat segle s'inicià una recuperació que afavorí una ràpida expansió; els anys anteriors a la guerra de 1936-39 hi havia una majoria anarquista al Grau, mentre que a la ciutat el corrent principal era de signe blasquista: radical i anticlerical; des dels anys cinquanta hi ha hagut un ràpid creixement demogràfic el motiu del qual cal cercar-lo en el fort corrent immigratori, atret per l'auge del turisme i el sector serveis, procedent de la resta de la comarca i de l'interior del País, i també d'Andalusia i La Manxa; el 1965 s'annexionaren els municipis de Beniopa i Benipeixcar.

La capital de la comarca de la Safor comptava en 2003 amb una població de 63.201 habitants, de gentilici, gandiencs , que ocupen els nuclis de població de Gandia, Grau de Gandia, Marxuquera Baixa i Marxuquera Alta. La batlia correspon al PSPV que en les municipals de 2003 obtingué 10 regidors; el PP en té 12 i el BLOC, 3.

A hores d'ara el sector econòmic principal és el turisme, que fa de Gandia una potència del sector, i, com a conseqüència els serveis i el sector immobiliari; el sector industrial també abasta importància; a l'agricultura no es dedica més que el 4% de la població.

Hi tenen representació les dues universitats més importants del País Valencià: la Politècnica, amb l'Escola Politècnica Superior i la de València amb la Universitat d'Estiu. També la UNED hi té seu.

El terme de Gandia abraça els 61,5 km 2 i es troba en una ubicació privilegiada entre el mar, amb magnífiques platges de sorra daurada: la d'Ahuir , amb sector nudista inclòs , la de Venècia, la Nord i la de Rafalcaïd , la muntanya: el Montdúver (841 m), el Barranc de l'Infern i el Circ de la Safor, deparen bones oportunitats als excursionistes, i l'horta regada pel Serpis .

En 1998 va remodelar-se tot el centre històric de Gandia amb peatonalització de diversos carrers la qual cosa va comportar un ritme de vida més tranquil i la possibilitat de fruir d'una manera més agradable el ric patrimoni de la ciutat, del qual parlem tot seguit:

Els arrossos, com no podia ser menys, tenen una especial arrel a Gandia, però és la fideuà , segons molts originària d'aquí, l'estrella de la gastronomia gandienca ; els peixos i el marisc i els dolços, reminiscències de la canya del sucre, també tenen la seua importància a l'hora de parlar de la gastronomia local.

Sobre qualsevol celebració festiva de les moltes que hi ha al cap de l'any sobresurten les falles, amb més de 115 anys d'història a la ciutat.

Hereva d'una època d'esplendor cultural irrepetible, Gandia ofereix activitats culturals com ara la convocatòria de premis literaris que s'hi celebra des de 1959 o el Festival Internacional de Música.

Paco González i Ramírez

Planes visitades:
Ajuntament de Gandia
Escola Politècnica Superior
Gremi de Campaners Valencians
Guia Turística València
Mancomunitat de La Safor
Palau Ducal
Plana personal de Paco González
Tren Xitxarra
Universitat d'Estiu