El topònim prové del llatí “ foio ” que significa, “clot” o “bassal”. No existeix constància escrita però sí evidències del pas d'ibers i romans; de fet el primer document que esmenta Foios data de 1235; l'origen de l'actual Foios és musulmà i, pel que diu Cavanilles , en aquella època era un dels pobles més importants de l'horta valenciana; Jaume I , en 1237; dóna el llogaret de Foios a Lupo Eximén de Luna i el castrum et Turris , evidència de què hi hagué un castell, a l'ardiacà de la Seu de València, Martí d'Entença ; en aquells primers moments de la conquesta Foios és elegit cap i casal de la Sèquia Reial de l'Horta, poularment Sèquia de Montcada; el 1 348, Pere IV confiscà aquest lloc al seu amo, Martí Roderic d'Isurre , i el vené a Blasco Fernàndez d'Herèdia ; en juliol de 1368 fou incorporat a la Corona i a la juridicció de la ciutat de València; en 1592 el Síndic de València comunica als jurats de Meliana que per motius de salubritat pública: “ ninguna persona pot fer ni plantar arrossos en los termes y territoris de Albalat , Foyos , Museros y Meliana” ; la parròquia de Foios tenia jurisdicció sobre els pobles d'Albalat, Vinalesa, Maliana i Cases de Barcena , que en diferents moments van anar independitzant-se; en les Corts Valencianes del 1 626, l'església de Foios demana l'exempció de pagar el dret d'amortització i segells de 800 lliures; la guerra de Successió i el Decret de Nova Planta canviaren totalment les estructures orgàniques i alguns joves maulets de Foios que s'oposaven armes en mà a les forces hispanofranceses d'ocupació, foren processats l'any 1719 per haver mort set soldats del rei Borbó; en la primera meitat del segle XIX produïa dacsa, blat, seda -- que exportava a València -- , oli i vi; i melons, segons molts els millors de l'Horta, que exportava fins l'Alger, Cadis i França; hi havia tres fàbriques de teixes i rajoles i tres molins; el segle XX mercès a l'expansió del regadiu i les millores en agricultura fou de prosperitat, però no sols per això sinò també per la implantació, en 1926, de la Yutera Española , S.A. , popularment la jutera de Foios, fàbrica de sacs que va promoure Hug de Bacharach , jueu alemany i que donà treball durant molts anys al jovent de la comarca.

Juntament amb els llogarets de Cuiper , que en 1882 fou declarat Colònia Agrícola; i la Venta del Sombrerer van comptablitzar-se en 2003, 5.906 habitants, de gentilici, foiers. La batlia la deté el PSPV, 6 regidors en les votades de 2003, el PP en tragué 5 , el BLOC, 1 i L'Entesa 1.

La tradicional economia agrària s'ha diversificat vers altres sectors com ara els serveis, fusteria, la construcció i l'alimentació.

El menut terme, tan sols 6,4 km 2 , estan ocupats per l'horta i les alqueries que hi romanen.

A banda de les alqueries i de les vil·les d'estiueig modernistes el patrimoni foier es concreta en:

Paco González i Ramírez

Planes visitades:
Foios.com
Foios.net
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González