Rera el pas d'ibers i romans els àrabs fundaren l'alqueria de Torre la Higuera , l'actual Figueres; la conquesta cristiana va deixar-la en mans del rei moro de València, Zeit Abú Zeit , el qual una vegada convertit al cristianisme feu donació de totes les seues possessions al bisbe de Sogorb; en 1428 la població juga un paper fonamental en la rebel·lió dels mudèjars a la serra d'Espadà la qual cosa li costà quedar apartada del repartiment de béns rere l'expulsió dels moriscs en 1609; en el segle XV detenia la senyoria el duc de Villahermosa que hi aixecà palau; en 1611 passa a pertànyer a la baronia d'Aiòder, juntament amb Villamalur, Fonts d'Aiòder i Torralba del Pinar, el baró, Miquel Jofré va atorgar carta pobla per atraure nous pobladors; amb la desamortització de Mendizàbal perd la quasi totalitat de les seues terres, motiu pel qual durant el segle XIX s'hi produeixen diverses picabaralles amb la veïna població de Pavies la qual cosa obligà a la redistribució dels termes fins a deixar-los com ara els coneixem; el segle XX és un segle d'emigració i despoblament.

En l'actualitat – novembre de 2004— està governada per una assemblea veïnal dirigida per un membre del PP. El topònim oficial , castellà com la llengua que s'hi parla, és Higueras i en 2003 s'hi enregistraren 106 persones.

L'economia depèn del camp i els seus productes, mel, excel·lent oli i cireres, abasten merescuda anomenada.

Els 11,6 km 2 de terme se situen dintre del Parc Natural de la Serra Espadà. Compta amb altures que ultrapassen els 1.000 m d'altitud, com ara: La Pedriza (1.050), Monte Redondo (1.006); La Zarza (1.022), El Majadal (1.012) i El Rodeno Alto (1.080); també hi ha gran nombre de fonts, més de vint, de què destaquen la de la Salut, la de la Maricalba , brollador d'aigua potable que ha surtit des de sempre la població; la de les Nogueres, las Balsillas , i l'Elvira ; tot plegat dóna com a resultat un municipi on els cicloturistes i els senderistes poden explaiar-se gràcies a la quantitat i diversitat de rutes, com ara la de Los Catorce Manantiales que al llarg del barranc de l'Aiguanaj ens passeja per catorze brolladors permanents, i un paisatge amb força varietats d'espècies vegetals i animals.

La pau que envolta Figueres es veu alterada els cap de setmana i en èpoques vacacionals amb l'arribada de fills de la població i visitants que apujen la població a vora els 1.000 habitants. Amb molts afegits contemporanis el patrimoni que s'hi conserva consisteix en:

Farem esment als menjars locals representats per l'olla de card, típic de la zona i el suquete de trilla , autòcton; per endolcir el paladar el forn mudèjar ens ofereix els congletes i la coca de figues.

Paco González i Ramírez

Planes visitades:
Ayuntamiento de Higueras
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González
Serra Espadà