Fou una alqueria musulmana que no apareix en el Llibre del Repartiment; com a lloc de moriscs pertnagué a Corbera i quedà deshabitada en 1609, quan comptava amb 22 focs, a ran de l'expulsió; Carles Borja i Centelles , senyor del lloc, va atorgar el 1611 carta pobla en què s'establia l'emfiteusi com a sistema de relació entre senyor i vassalls; en el segle XVIII passà als comtes de Ròtova ; el 1835 el poble deixà de pagar drets feudals, iniciant un plet amb el comte, que no va acabar fins el 1857, amb la signatura d'un acord pel què s'indemnitzà al senyor amb una quantitat a canvi de l'emancipació definitiva de la seua senyoria directa; els segles XVIII i XIX el creixement demogràfic va ser sostingut però aquest ritme es va truncar en les dècades dels cinquantes i seixantes del segle passat en què es va produir l'emigració cap a França.

Les eleccions de 2003 les hi va guanyar EU, que obtingué 4 regidors, el PSPV en tragué 1 a l'igual que el BLOC, la batlia, però, recaigué en un dels 3 regidors del PP. El topònim oficial és Favara i també es coneguda com Favareta. El cens de 2003 presenta la xifra de 1759 habitants, de gentilici, favarers.

La totalitat dels 9,3 km 2 de terme es dediquen a aprofitar les aigües del Xúquer per al reg de l'arròs i de la taronja, que, tots plegats, constitueixen la principal font de riquesa local.

Paco González i Ramírez

Planes visitades:
Plana personal de Paco González