Les primeres notícies de pobladors de la vall d'Eslida les trobem en les troballes d'ofrenes funeràries trobades en la cova de l'Oret que pertanguen a l'Edat del Bronze; alguns historiadors la identifiquen amb l' Oleastrum que cita Estrabó durant l'època romana; durant la dominació musulmana formava part de la fillola de la Vall d'Uixó i abastà certa importància, fou seu de l'alcaidat d'Eslida i arribà a tenir escola de l'Alcorà els musulmans hi introduïren l'agricultura, el sistema de regadiu, configuraren l'actual nucli de població, aixecaren el castell i l'aqüeducte i deixaren la seua toponímia en les alqueries escampades pel terme, Lauret, Benalbuig , Alfeig , etc; en 1237 els cavallers de Jaume I conquistaren la vila per als cristians; es parla de carta de població en 1242 o 1247, en qualsevol cas en ella es respectaven els costums, religió, lleis i propietats dels moros; en 1255 va ser donada a Teresa Gil de Vidaure ; en 1258 a Galceran de Montcada ; el castell va participar en la revolta d'Espadà de 1526 i, quan l'expulsió, es va unir a Al-Azraq , malgrat tot els moriscs foren expulsats i la població passà de 900 a 500 habitants; en 1612 es dóna nova carta pobla per la que es repobla la baronia d'Eslida; en 1633 passa a mans del duc de Medinaceli , el qual aixecà forn, almàsseres i un hostal i donà nova carta pobla en 1653; al llarg del XVIII creix la producció d'oli i morera i s'exploten les mines de cinabri de La Solana; el segle XX és un segle de decadència agrícola i emigració cap a nuclis industrials.

A hores d'ara – octubre de 2004— la batlia està en poder del PSPV que en les eleccions de l'ant passat va traure 3 regidors, el PP i UV en tragueren 2 cadascú. El cens de 2003 llança la xifra de 796 persones, de gentilici eslidencs .

El terme abraça els 18,3 km 2 i s'estén al llarg de la serra d'Eslida, ramificació de la d'Espadà, amb altures que freguen els 800 m (La Costera, La Plana) i amb el Puntal de l'Aljub com a cim més prominent amb els seus 948 m d'altitud; la passejada ens portarà per barrancs, que vessen al riu Anna, fonts com la de Fonillet , únic brollador d'aigua potable del País Valencià; Fosques, Matilde, etc; les neveres de l'Oret i de Castro, les coves de L'Oret, La Ferrera, Fonillet i Matilde; el molí de l'aire; els Corrals, antigues alqueries situades vora riu i els boscs de pins i sureres.

El poble manté la fesomia que el donaren els moros, carrers torts, estrets i costeruts en què trobem els edificis més significatius que són:

La gastronomia eslidenca , típicament muntanyenca, es recolza en els productes de la terra: olla de poble, arròs caldós o paella de muntanya en són una petita mostra; de dolç, les orelletes amb mel, bunyols de figa, la coca escudellà, coca malfeta o les cristines. Cal parlar de la seua excel·lent mel i demés productes apícoles, cera, gelea, pol·len i de l'oli D'oliva inclós dintre de la denominació de d'origen de la Serra d'Espadà.

Paco González i Ramírez

Planes visitades:
Castillos.net
Castillos y fortalezas de la CV
Costa Azahar
Gremi de Campaners Valencians
Guia Turística de Castelló
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González
Serra Espadà