Els primers indicis d'assentament humà en l'antiga Idella es remunten al Neolític i s'han trobat al paratge del Xop; d'èpoques posteriors s'han trobat pintures rupestres al barranc del Gavilà , les úniques al Vinalopó; un soterrament a la serra de la Torreta; poblats i jaciments del Bronze arreu del terme; els fenicis passaren pels Alts de Camara i el Monastil ; també al Monastil I a més en la serra del Bolon i el paratge del Chorrillo deixaren empremta els ibers; els romans la denominaren Ello , encetaren els cultius organitzats i el comerç i fundaren el nucli de l'actual població; cap el 590 dC es va instaurar un episcopat visigot de què hi ha restes d'una basílica al Monastil , aleshores era coneguda com Elo , a partir del segle VIII comença la islamització, amb el consegüent canvi de nom, llavors Illa , que culmina el XII amb la construcció del castell, en aquella època formava part de la corona de Tudmir ; en l'any 1243 passa, mitjançant el tractat d'Almizra , a Formar part de la corona de Castella, un any després Ferran III donà el castell y la població, ara cridada Ella o Etlla a Guillem, l'Alemany ; en 1257 Alfons I, el Savi ho cedeix a son germá Manel , aquest al seu fill Joan Manel , senyor de Villena, aquest a sa germana, Violant ; en 1265, el 1264 Jaume I recupera la vila per a Alfons X , qui li havia sol·licitat la seua ajuda davant una sublevació sarraïna; el 1296 durant la guerra entre Aragó i Castella, l'infant Alfons de la Cerda cedí el Regne de Múrcia a Jaume II , la qual cosa va obligar a rectificar els límits territorials de la frontera sud, mitjançant arbitratge; l'any 1.305 Ferran IV de Castella i Jaume II de València signaren un acord a Torrella pel què es ratificaren els acords assolits mitjançant l'arbitratge del 1296, que deixava Elda inclosa en el Regne de València des d'aleshores ençà; a pesar d'això mai ha perdut la seua parla castellà-murciana ; malgrat tot i en atenció l'amistat que unia l'aragonés i el rais de Crevillent, Muhammad ben Hudayr , als moros que hi romangueren se'ls va concedir el privilegi de parlar la seua llengua i practicar el seu culte; durant el segle XIV els propietaris de la vall d'Elda van ser la Corona, fins 1336 en què Pere II, el Cerimoniós va cedir castell i vila a Bertran Duguesdin ; en 1383 retorna a la monarquia; en 1424 Alfons IV va vendre Elda al noble valencià Ximén Pérez de Corella , comte de Cocentaina, el descendents del qual detentaren el senyoriu fins el 4 de setembre de 1513, en què, per necessitats Econòmiques alienaren el lloc a favor del noble, d'origen jueu, Joan Coloma i Fernàndez , descendent de l'antiga noblesa catalano-provençal dels Folch de Cardona ; el títol senyorial de comte d'Elda --el qual comtat incloïa Petrer i Les Salines-- fou concedit per Felip II , l'any 1577, a Joan Coloma i de Cardona, fill de l'anterior; l'expulsió dels moriscs obligà a exiliar-se a 2.000 eldenses àrabs que deixaren la vila amb 600 cristians vells; davant aquesta situació el comte va atorgar carta pobla amb unes condicions duríssimes que feren que la recuperació demogràfica fos molt lenta; en 1698 es va sustituir la presa per una gran pantà; durant la guerra de Successió el comte va recolzar l'arxiduc, qui va atorgar-li la grandesa d'Espanya, mentrimentre els nobles es decantaven pel borbó; finalment el tron va ser assolit per Felip d'Anjou , el qual despullarà el comte dels seus béns i possessions; el títol passarà a la família Arias-Dàvila , després als comtes de Cervelló i, per últim als Falcó , ducs de Fernan-Núñez ; al llarg dels segles XVIII i XIX s'hi coneix una etapa de prosperitat a la que ajuda el pas del camí reial de Madrid a Alacant i posteriorment del ferrocarril; en 1904va obtenir el títol de ciutat.

Les eleccions municipals de 2003 donaren la batlia al PSPV mercès als 11 regidors que hi va obtenir, el PP en tragué 10, 2 l'Entesa, 1 GM i 1 altre UPE . El padró municipal de 2003 llança la xifra de 54.086 habitants, de gentilici, eldenses , repartits en els nuclis de població d'Elda i Estación de Monóvar . Com ja s'ha comentat la parla és castellana, però es dóna la curiosa circumstància que el creixement de la ciutat ha estat tal que a hores d'ara forma una conurbació amb Petrer, que pertany a una altra comarca i on es parla català.

La indústria del calcer, instaurada a finals del XIX i consolidada durant la Primera Guerra Mundial, quan es va subministrar calçat a les tropes aliades, ha estat el motor dinamitzant de la demografia, l'economia i el creixement urbà (d'aquí l'esmentada conurbació Elda-Petrer) que ha col·locat Elda en l'avantguarda europea d'aquest producte. La creació en 1960 de la FICIA (Fira Internacional del Calcer i Indústries Afins) va suposar l'empenta definitiva.

El seu territori, 47 km 2 , es troba ubicat en l'anomenada Vall d'Elda, al curs mitjà del Vinalopó, limitat pels conjunts muntanyosos de la Torreta-Monastil, serra de las Pedrizas , serra de l'Umbria, serra del Cid i mont de Bateig i els seus paratges més cridaners són el parc de Sant Crispí, el pantà d'Elda; reserva de protecció ecològica i el mont de Camara (838 m).

Quant al patrimoni esmentarem:

Les festes més significatives són els Moros i Cristians, les Falles, el Corpus i l'espectacular Cavalcada de Reis.

De la seua gastronomia destaca l'arròs amb conill i cargols; ajo y levas ,el fandango, les fassegures , i els gaspatxos.

Les manifestacions culturals més importants són, el premi de pintura ‘'Pintor Sorolla'', el premi de contes ‘' Ciudad de Elda '' , la setmana de titelles i putxinel·lis i la setmana de cinema “ Elda de Estreno '' .

Compta Elda amb un equip en l'èlit del baló a mà internacional, el Elda Prestigio i el segon diumenge de novembre se celebra la Mitja Marató d'Elda.

Fills il·lustres són Evelio Esteve, tenor de fama internacional, Antonio Gades, gran ballarí, recentment desaparegut i, encara que no nascut a Elda, Emilio Castelar .

Paco González i Ramírez

Planes visitades:
Ayuntamiento de Elda
Castillos.net
Castillos y fortalezas de la CV
Eldaprestigio
Fallas de Elda
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
La Isla de Interior
Moros y Cristianos en Elda
Museu Arqueológico Municipal
Museo del Calzado
Plana personal de Paco González
Vexilla Hispànica

Ah, i l'escut d'Elda crec que està mal, si no m'equivoque es aquest:

Res més, enhorabona pel treball a Paco González i Ramírez ja que aquesta secció m'encanta i la seguisc amb molta atenció.