El topònim és d'origen àrab i faria relació a cova o aljub. Hi ha evidències d'assentament romà en l'Hort del Comte i el sepulcre de Baebiae Quietae que podria haver segut la ciutat romana d' Artemision ; l'origen, però, és un llogaret musulmà adscrit al castell de Bairén; fins el 1535 va pertànyer a Gandia; rera l'expulsió dels moriscs fou repoblat per carta pobla de 1612; va formar part del senyoriu dels comtes d'Almenara fins el segle XIX; el 1932 es declararen expropiables, segons els criteris fixats en la llei de Bases per a la Reforma Agrària, el 13,7 per cent de les terres municipals i pertanyents a propietaris no residents al municipi.
Conegut a la comarca com Demús, el gentilici de les seues gents és demucers. Les eleccions de 2003 donaren la batlia al PP, amb 6 regidors, el PSPV en té 2 i el Bloc, 1. El cens de 2003 dóna la xifra de 2.101 habitants.
Poble d'economia tradicionalment agrícola, cítrics i hortalisses, ha vist des dels anys seixanta del segle passat un creixement del sector serveis degut al desenvolupament del turisme, que fa multiplicar-se la població en època estiuenca.
L'escassa indústria gira també al voltant de la comercialització de la taronja.
L'any 1506 aparegueren, en un terreny conegut com el sepulcre de Baebiae Quietae que actualment és dedica a la producció agrícola, dos caps de marbre, un d'home i un de dona a més de dues làpides romanes; una d'aquestes en una torreta antiga i l'altra en un sepulcre amb forma de torre.
És interessant visitar el barri dels Pedregals, poblat mariner. La resta del seu patrimoni consisteix en:
- Església de sant Pere apòstol. Neoclàssica, del segle XVII.
- Església de la mare de Déu de Fàtima.
L'arròs al forn de Quaresma, amb tomaca i tonyina, els pebres farcits i la paella són els guisats més populars de Daimús.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Gremi de Campaners Valencians
Mancomunitat Safor
Plana personal de Paco González
Saforguia
