El topònim del lloc procedeix de l'àrab i significa “petita depressió tancada”. Fins 1791 formava part del terme d'Oriola, del qual es va independitzar; a principis del XIX se separa de Daia Nova; en 1829 un fot terratrémol va assolar el poble, sobre els fonaments d'aquell s'aixeca el modern; els seus senyors jurisdiccionals foren els comtes, després ducs, de Pinohermoso ; també ha pertangut als Roca de Tabares , els quals van vendre els terrenys del poble, el 1928, per 1.500.000 pessetes als germans García Palmer i García Castell que els parcel·laren i van vendre a petits propietaris.

Els 222 habitants empadronats en 2003 parlen castellà i estan governats pel PP que en les eleccions d'aqueix any va traure 4 regidors; AEDV en tragué 1.

L'única activitat econòmica és l'agricultura.

Els seus 3,1 km 2 de terme donen lloc a poques excursions, tot i això esmentarem el paratge d'esbarjo El Marco , la Casa Cabeza i els paisatges d'horta de Las Arenas .

El casc urbà, que com ja hem comentat és de curta història, no depara gaires fites arquitectòniques; esmentarem, si de cas, la plaça del Lleó, amb escultura del XVIII i palmera de sis braços i l'església de nostra senyora de Monserrate.

Paco González i Ramírez

Planes visitades:
Convega
Costa Blanca
Diputació d'Alacant
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González