Abundants troballes testimonien el pas de diferents cultures: Calcolític (Les Moreres), Paleolític Superior (La Ratlla del Bubo), ibers (La Penya Negra), romans (La Canyada Joana i part alta del terme municipal); els musulmans l'anomenaren Qirbilyân i foren els fundadors de l'actual Crevillent; durant la dominació àrab fou una important població integrada en el Regne de Múrcia; els cristians castellans la conquisten en 1244 segons el pactat en el tractat d'Almizra i fan una repoblació força feble, ja que el poder, fins 1318 continuà sota un rais o cabdill moro; amb la revolta dels musulmans castellans del 1264 es produí la intervenció militar de Jaume I ; el 1304, amb la sentència arbitral de Torrelles, passà, juntament amb tota la zona del Baix Segura, a formar part de la Corona d'Aragó, però fou el 1308 quan Jaume I promulgà la incorporació formal de dites terres al Regne de València; fins el 1324 és entregada com a senyoriu a l'infant Pere ; el 1439 és venut a Bernat Requesens ; després del matrimoni d'Isabel de Castella i Ferran d'Aragó passa al senyoriu dels Gutiérrez de Càrdenas ; la pèrdua dels drets de reialenc d'aquesta vila provocà que els seus habitants s'oposaran violentament a llur nou senyor; aquest solament pogué exercir els seus drets a partir del 1481, i els seus descendents continuaren el senyoriu; en 1521, durant les Germanies, l població es va sublevar contra el senyor vigent, Dídac de Càrdenas ; en els primers anys del segle XVII, la seua població la formaven un total de 400 famílies, de les quals la majoria n'eren de moriscs; així, amb l'expulsió d'aquests el 1609, la seua població es va veure reduïda a la tercera part; durant la guerra de Successió (1705) va prendre partit pel borbó el qual en agraïment li va atorgar el títol de vila.

El cens de 2003 enregistrava una població de 26.260 habitants, de gentilici crevillentins, els quals viuen repartits pels diferents nuclis de població del terme: Crevillent, El Realengo , El Barri de l'Estació, Las Casicas , El Racó dels Pablos , El Barranc de Sant Gaietà i Sant Felip Neri, únic nucli poblacional de la comarca on es parla castellà-murcià.

L'ajuntament, segons que dictaminaren les urnes en 2003, està governat pel PP, amb 14 regidors; el PSPV en té 4 i EU-EV-ENTE, 3.

De l'artesania de l'espart i el junc que proliferava en els segles XIX i XX ha esdevingut la principal activitat econòmica crevillentina: la indústria de la catifa, de què n'hi ha més de 80 fàbriques i de la qual es principal productor a nivell de tot l'estat, amb una producció del 76% del total estatal que és exportada arreu del món.

Altres sectors amb certa importància són el del calcer, la construcció, la fusta el metall i la ‘alimentació.

La vila es troba situada al peu de la serra del seu nom on, segons la tradició, visqué un dels roders més famosos del segle XIX, conegut con Jaume el Barbut .

El terme, que abraça 49,86 km 2 , està cobert pel llentiscle, el coscoll, quelcom de pi, espart i margalló. Hi ha paratges dignes d'esment com ara el Parc de muntanya Sant Gaietà, al peu del cim homònim (817 m d'altitud) o la Llacuna del Fondo.

El nucli urbà mostra trames urbanes molt diferenciades, d'una banda el casc antic o barri de la Moreria, de marcat caràcter musulmà i d'altra les típiques coves vivenda i d'altra el modern Crevillent d'edificis actuals.

Del seu patrimoni citarem:

• Església de la Mare de Déu de Betlem. Del segle XVII. En la seua cripta alberga el Museu Benlliure, que compta, entre d'altres obres, amb set passos processionals de la Setmana Santa encarregats per la família Magro a l'escultor.
• Museu Arqueològic.
• El Castell Vell. De probable origen musulmà. Totalment arruïnat, no en queden més que els fonaments i algun tros de murada.
• Castell i Muralles. Del castell no roman més que l'espai físic que ocupava i de les muralles trossos incorporats a les vivendes actuals.
• Passeig del Calvari, amb Via Crucis del XVIII.

De les festes de la vila cal destacar la Setmana Santa i els Moros i Cristians.

De la tradició musical local parla la Societat Unió Musical l'antiguitat de la qual es remunta a 1860.

Paco González i Ramírez

Planes visitades:
Ajuntament de Crevillent
Asociación de Fiestas de Moros y Cristianos
Castillos y fortalezas de la CV
Plana personal de Paco González
Societat Unió Musical