 |
Les pintures trobades al barranc de la Valltorta i a la cova del Mas d'Abad són testimoni de poblament prehistòric al municipi; els ibers deixaren la seua petjada als Tossalets i al Tossal Gros; dels romans hi ha record, en forma de mil·liari, al Pont de la Pedra Llarga i en el nom del lloc “ Vincens Roma ”, encara que el topònim podria ser també de procedència àrab, “ Cide Aben Romà ”; ja en 1233 es documenten en les cròniques de Jaume I atacs a les Coves d'Avinromà i l'11 de maig de 1235 se sap de la cessió pel monarca a Balasc d'Alagon ; la conquesta definitiva sembla ser de 1238; en 1243, a la mort d'en Balasc , el rei fa concessió a l'ordre de Calatrava; en 1275 una permuta de terres permet el canvi de senyoriu, que recau en els Artal d'Alagó ; en 1281 s'atorga l'única carta pobla coneguda de les moltes que s'hi atorgaren; en 1293 Jaume II embarga el senyoriu als Artal i, ja en 1294; se'l dóna a l'ordre de del Temple i, rera l'abolició d'aquesta, passa la de l'Hospital per a acabar, en 1317 assignat ja de manera definitiva a la de Montesa; en 1347 va formar part de la Unió contra Pere IV, el Cerimoniós i va ser castigat per aqueixa causa amb una multa de "37.000 sous pels crims de la detestable Confederació e Unió malvada" , fou la capçalera de la batlia que duia el seu nom, formada per Albocàsser, La Salzedella, Vilanova Alcoleja, Tírig, La Serratella i La Torre dels Domenges; en 1421 s'hi reuniren provisionalment les Corts del Regne, que es traslladaren posteriorment a Traiguera; des de 1930 la població ha anat minvant degut a la immigració, especialment cap a Barcelona; les gelades de 1946 i 1956 també hi causaren una fort davallada demogràfica.
El 20 per cent dels 1.865 habitants que s'hi empadronaren en 2003 viu dispers en les diferents masies del terme: Mas d'En Rieres, La Coloma, Mas dels Caduch, Mas de Carruano, Mas d'Abad, El Molinet, Mas d'En Ramona i Els Terrers Blancs. El gentilici és covarxins i l'alcalde pertany al PP, que en les eleccions de 2003 tragué 4 regidors, 3 va traure el PSPV.
Sens dubte la major aportació a l'economia local la fa l'agricultura de secà i de reguiu, de què els conreus principals són l'ametla, la garrofa i l'oliva. Altre sector important és la ramaderia, pollastres, porcs i conills. La indústria i els serveis tenen escassa incidència.
L'extensió total de terme és de 136,8 km 2 i hi trobem força paratges dignes d'esment com La Moreria, la cova de la Saltadora; el barranc de la Valltorta o la ruta dels molins.
El patrimoni ens depara:
- Ermita de sant Vicent. De 1614.
- Església parroquial. Renaixentista. Conserva en el seu Museu Parroquial una creu processional gòtica del segle XV.
- Església antiga. Edifici del segle XIII amb afegits d'èpoques posteriors, pertany a l'ajuntament i no es dedica al culte.
- Vestigis de les murades i portes d'accés medievals com El Portalet.
- Museu del Morter. Curiós museu amb una important col·lecció d'aquest atifell.
- Castell d'Abenroma. De passat esplendorós però actualment en ruïna total.
- Casa del Temple. Molt modificada pel pas del temps.
• Escampades pel terme hi ha una bona mostra de l'arquitectura rural, masies deshabitades que s'estan restaurant per dedicar-les a segona vivenda o al turisme rural.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Associació Cultural El Tossal Gros
Ajuntament de Les Coves de Vinromà
Castillos.net
Castillos y fortalezas de la CV
Les Coves de Vinromà
Plana personal de Paco González
