El seu origen és islàmic, Cavanilles documenta troballes de monedes àrabs corresponents al regnat d' Omadedaulat , rei de Saragossa entre el 1109 i el 1129, però també en parla de la troballa d'una làpida romana -que s'utilitzava en un forn per amassar pa--; Darrere la conquesta romangué annexa a L'Alcora; formava part de la Tinença de l'Alcalatén que fou cedida per Jaume I a Ximén d'Urrea . Posteriorment va pertànyer als senyorius dels comtes d'Aranda fins 1798 i dels ducs d'Híjar fins el 1818; en 1889 assolí l'autonomia municipal en desmembrar-se del de L'Alcora.. En el segle passat va sofrir una ràpida despoblació deguda a l'emigració cap als focus industrials de València i Castelló de la Plana.

En 2003 s'hi empadronaren 466 persones, de gentilici costurers. El PSPV regenta l'alcaldia des de les municipals de 2003 en què va traure 5 regidors per 2 del PP. Al seu municipi pertany l'aldea de Mas davall o El Mas d'Avall.

L'economia és bàsicament agrícola, de secà: olives, ametles i farratges.

El terme abasta els 22,1 km 2 i presenta un relleu esquerp amb diversos paratges i senders com ara la Fontanella o el camí de Baix. Per als amants de l'espeleologia hi ha la Cova de l'Artiga.

" Con una situación incómoda entre peñas iguales y descarnadas, y sus casas están sin orden como plantadas por casualidad ". Així descriu Cavanilles aquest poble que té en la seua ubicació el seu principal atractiu. Quant als monuments:

• Església parroquial de sant Pere màrtir. Amb interessant pica baptismal romànica.
• Calçada romana. Al camí dels Bandejats.

De menjar: arròs amb peres rojes, olleta, conill tornat a l'oli i de postres l'almuderra, típic del poble, i els codonyats.

Paco González i Ramírez

Planes visitades:
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González