Malgrat que es contemplen altres hipòtesis la més fiable sobre el topònim Cortes és que prové del llatí Curtes , “corral, lloc on es guarden animals”. Tot i que el seu passat prehistòric no està suficientment investigat és evident la presència d'humans des dels ibers; d'origen en un alqueria musulmana fou conquistat per Jaume I el qual va confirmar com senyor de la Baronia d'Arenós, formada per Corts d'Arenós, Pobla d'Arenós, Camps d'Arenós i d'altres poblacions, al rei moro de València, Zeit Abú Zeit convertit ja al cristianisme amb el nom de Vicent Fernández i casat amb Maria Ferrandis , qui va cedir-lo a sa filla, Alda Ferrandis , casada amb Blasco Eximen, qui afegí Arenós al seu nom; després va pertànyer a Ximén Pérez de Tarazona , al seu fill Blasco , a Gonçal Ximénez i a Pere Jordan ¸ en 1318 se segrega de la Baronia; continua passant per diversos senyorius, entre els quals els ducs de Gandia i la pròpia Corona; el 1471 Joan II crea per a son fill Alfons el ducat de Villahermosa que inclou el senyoriu d'Arenós i, per tant Corts d'Arenós; des del segle XVII pertangué als Urrea , dels quals l'heretaria el comte d'Aranda ; en la primera guerra carlista el vigent senyor del lloc, Pere Gómez Guillén , pren partir per Isabel II però no pot evitar la caiguda del poble i de les altres localitats de la comarca rere la batalla del Mas d'Arnau; en 1875, durant la tercera carlistada, el poble fou envaït pels carlins durant un llarg període fins que foren expulsats per les tropes lleials a la reina el 18 de maig del 76, aquestes vicissituds deixaren al poble afonat econòmicament; però el fet més trist de la història del lloc esdevingué en novembre de 1965, un terratrémol provocà escletxes en diversos edificis , dies després un temporal de pluja ve a agreujar la situació, tot plegat i l'acció de la dinamita empleada en les obres del clavegueram provocà la decisió municipal de considerar el desallotjament, en molts casos per la força, i enfonsament de 69 cases, més de 250 persones, que hagueren d'emigrar gairebé en la seua totalitat provocaren un esfondrament a tots els nivells, econòmic, demogràfic, psicològic, etc de què a poques penes s'ha recuperat.

A Cortes de Arenoso , denominació oficial, i la seua aldea, Sant Vicent de Piedrahita, fundada també pels àrabs i que rep el seu nom en honor a sant Vicent Ferrer, que hi predicà, es parla castellà. Hi ha, segons el cens de 2003, 393 habitants i les eleccions de 2003 deixaren el PSPV en el poder mercés als 4 regidors que obtingué; la segona força política és el PP, amb 3 regidors.

Tradicionalment els veïns de Corts han viscut de l'agricultura, però la seua economia s'ha vist dinamitzada els darrers anys per la creació de l'empresa Aguas de Cortes , que comercialitza una excel·lent aigua mineral i al voltant de la qual gira tota l'activitat del poble. L'activitat artesanal encara conserva tallers de cuiro, fusteria, ceràmica i vímet.

Un terme de 80,4 km 2 en què localitzem el Còria (1.329 m) o el Cabezo de las Cruces (1.704 m), importants plantacions de pins i rebollars i diverses fonts, com la de la Teja , los Berros i Collara conformen la geografia local presidida per El Rebollo, o El Abuelo , rebollo de més de 700 anys d'antiguitat que és el més vell de l'estat.

Patrimoni:

Quant a la gastronomia destacar el trufat de gallina, la pepitòria de sang de corder o l'olla, com a àpats tradicionals sense deixar de banda la rebosteria: figues albardades, paciències o collà, entre d'altres moltes llepolies.

Paco González i Ramírez

Planes visitades:
Ayuntamiento de Cortes de Arenoso
Agua de Cortes
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González
Plana personal de Sánchez Navalón