Té el seu origen en un alqueria musulmana anomenada Aljofra ; rera la seua conquesta l'any 1264, Jaume I féu donació de la vila a Vidal de Sarrià ; encara que la seua població romangué en mans dels Sarrià durant dues generacions, aviat fou cedida a l' infant Pere ; més tard, les famílies Cardona i Ariza senyorejaren la jurisdicció de la vila; durant la segona meitat del segle XIV i amb motiu de la guerra amb Castella, Confrides fou conquistada per les tropes castellanes i mantinguda en el seu poder fins el 1364 què la recuperà Pere IV ; a començaments del segle XVI i com a conseqüència de la guerra de les Germanies la seua població musulmana -- que aleshores podia elevar-se fins els 120-160 habitants-- fou obligada a convertir-se al cristianisme. Els mudèjars de Confrides acceptaren a desgrat llur conversió forçosa i el 1526 es rebel·laren contra la decisió de la Junta del 1525. Pocs anys abans de l'expulsió, Confrides podia comptar amb uns 240 habitants que oposaren una fort resistència armada, es refugiaren a les muntanyes de la Vall d'Alauar, davant l'ordre d'estranyament de la minoria morisca (1609). Confrides es distingí pel seu recolzament al bàndol borbó durant la guerra de Successió.

El padró de 2003 enregistrà 325 habitants que viuen en els dos nuclis de població del municipi: Confrides i Abdet. Les eleccions de 2003 donaren 4 regidors i la batlia al PP; el PSPV n'obtingué 3.

La seua economia és basa en l'agricultura, malgrat que la seua proximitat als nuclis turístics i a El Castell de Guadalest han fet sorgir un tímid sector serveis, recolzat en el turisme rural.

Confrides s'eleva als 785 m d'altitud i està situat a la capçalera de la Vall de Guadalest en la frontera entre la Marina i la muntanya la qual cosa fa que el seu terme, de 39,4 km 2 , depare força possibilitats als excursionistes; hi ha la Mallà del Llop (1.360 m), la Penya Alta, el Penyó Mulero, el Pas de les Raboses, les Simes del Partegat, el port de Confrides (960 m), el naixement del Guadalest i les fonts de l'Arbre, de Forata, del Fuster i la de Machelis.

A la plaça del poble hi ha una noguera monumental que constitueix el símbol del poble el patrimoni del qual citem tot seguit:

• Església de sant Pere, del XVIII.
• Església de sant Vicent, d'Abdet.
• Castell. Situat en la Penya del Castellet, d'origen medieval, encara conserva nombrosos elements però el seu estar és de ruïna total.

Els àpats de Confrides són els típics de la comarca: olleta de blat, arròs amb penques i conill.

Paco González i Ramírez

Planes visitades:
Castillos y fortalezas de la CV
Cederaitana
Costa Blanca
Gremi de Campaners valencians
Plana personal de Paco González