El topònim del municipi ve del llatí Coxu o Coxum que significaria “tancat”. Al voltant del castell s'han trobat restes de l'Edat del Bronze, iberes i romanes i al paratge conegut com La Hoya també hi ha evidències d'haver estat habitat pels visigots; tot i això la fundació de Coix és musulmana; conquistada en 1242 va ser donada al Raís de Crevillent, Aben Hudiel Damoch ; en 1244, pel tractat d'Almizra, quedà integrada en el regne de Múrcia, en 1266 davant la insurrecció mudèjar d'aqueix regne el rei en Jaume va intervenir i va annexionar-lo al terme d'Oriola; en 1296 Jaume II l'ocupa i confirma a Ahmed , senyor de Crevillent la possessió de Coix, cosa que succeeix dues vegades més en 1298 i 1307; en 1304 per la sentència de Torrellas resta definitivament adscrit al Regne de València i passa a anomenar-se Coix; en 1320, darrere la desaparició del senyoriu de Crevillent, Jaume II donà el municipi a Arardo de Mur ; en 1339 el fill d'aquest el ven, autoritzat per Pere IV , a la família Vidal ; durant la guerra amb Castella, el 1.368 Jaume Vidal traspassa Coix a Llàtzer Gilabert ; en 1450 Joan Ruiz Dàvalos la va comprar als Roca de Togores , va reorganitzar la població musulmana,) i va demanar al rei Joan II d'Aragó permís per a modificar el castell i convertir-lo en un palauet; es va segregar del terme d'Oriola en 1422 però pertangué a la seua governació fins 1707; l'expulsió dels moriscs en 1609 i la gran pesta de 1648 va deixar la comarca pràcticament despoblada la qual cosa va obligar a rebre gran quantitat d'emigrants manxecs i murcians que portaren la seua llengua, acabaren amb el català en la zona i canviaren la denominació del poble pel castellà Cox la qual es va veure reforçada pel Decret de Nova Planta promulgat per Felip V, el Socarrat rera la desfeta d'Almansa; el XVIII coneix grans transformacions urbanes i agrícoles la qual cosa comporta un enriquiment que es va veure frenat el segle següent per les guerres i les malalties epidèmiques i que va obligar, per primera vegada, a alguns dels seus habitants a emigrar a buscar-se la vida a Orà o França; el 1822 tornà a ser annexionat a Múrcia i en 1833 va ser adscrit, ja definitivament a Alacant.

Com ja hem comentat la parla és castellana i la denominació oficial Cox ; el gentilici de les seues gents cojenses o cojeños . Els 6.355 habitants que s'hi comptabilitzaren en 2003 viuen en els nuclis de Cox, El Salar i Los Collereros . El PP detenta la batlia gràcies als 6 regidors que va obtenir en 2003; el PSPV n'obtingué 5, i 1 cadascú UCL i UPDI.

És curiós observar l'activitat de persones i vehicles que de matinada es respira a Coix i que es deu a que una de les primeres activitats econòmiques del poble és la venda ambulant en els mercats de les poblacions properes; els problemes de sequera endèmics a la zona han obligat a l'abandó de l'agricultura a favor de la comercialització de fruites i hortalisses ben palesa en la quantitat de magatzems que s'hi ha establert; la indústria, tèxtil i calcer, i la construcció també diuen la seua en la florent economia local.

El terme municipal, de 16,6 km 2 , depara la possibilitat de practicar el senderisme entre zones d'horta, camp i muntanya, per estar situat al peu de la serra de Callosa, que compta amb La Plana (600 m) i el Sant Bernat com a cims més representatius i amb una rica i variada representació dels animals i les plantes, moltes d'elles autòctones; l'oferta ludicoesportiva es completaria amb la possibilitat de practicar l'espeleologia en la Cova del Gat.

Del patrimoni històric i monumental parlem tot seguit:

• Castell de Santa Bàrbara, o de Coix. El més antic del País Valencià. Successives reformes i la destrucció parcial en la guerra de 1936-1939 obligaren a una recent restauració que no inclogué la reconstrucció de les merles i que el donen la seua actual fesomia.
• Església de sant Joan Baptista. Barroc neoclàssic aixecat entre 1744-1788 sobre la primitiva església que al seu torn havia estat edificada sobre la mesquita.
• Santuari de Nostra senyora del Carme. Edificada en 1621 pels Carmelites sobre l'antiga ermita medieval de Nostra senyora de les Virtuts. Alberga tota la imagineria de la setmana santa.
• El Molí. Situat en el lloc conegut com El Barrio que hauria estat el lloc, a banda del poblament musulmà, on s'assentaren els primers pobladors cristians.
• Jardí-Glorieta. Ocupa el jardí del que fou convent de Carmelites i conté dos pins centenaris i gran quantitat de palmeres i d'altres espècies.

La cuina, la típica de la comarca però amb personalitat pròpia: arròs amb serranes, arròs amb crosta, arroz del burro i putxero amb pilotes en són una mostra. Tenen renom el forn i la rebosteria locals: toñas de manteca i escaldadas i almojabenas , d'origen àrab.

Paco González i Ramírez

Planes visitades:
Ayuntamiento de Cox
Castillos y fortalezas de la CV
Costa Blanca
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González