El topònim, molt estès arreu del nostre territori, prové del llatí catinus “bací, conca”. Hi ha mostres de pobladors anteriors en forma de pintures rupestres i també del pas d'ibers, romans i moros però la primera notícia de poblament és la carta pobla que Balasc d'Alagon va donar, el 25 de gener de 1239, a Raimon Bocona que va poblar amb cavallers procedents de Lleida; en 1268 aquest va vendre el lloc a Raimon Castellà , en 1374 Jaume Castellà és de nou venut, en aquesta ocasió a Morella; a partir d'aquest moment i fins el 9 de febrer de 1691 en què Carles II l'atorga la independència de Morella, juntament amb altres nou poblets, Catí, com el comú dels poblets, va tenir una resposta històrica contrària a l'adoptada per Morella, la vila matriu, fou unionista quan Morella fou reialista i agermanada quan els morellans recolzaren l'emperador; durant els segles XIII al XVIII lluita per deslligar-se de Morella, coincidint amb l'esplendor de la llana, Catí comptava amb destacades formes comercials, i alguns dels seus agents viatjaren pel món oriental, (Bizanci, sobre tot) on van servir com a factors llanars a cases del prestigi dels Datim de Prat ; l'enriquiment d'aquests comerciants es va traduir en grans millores arquitectòniques a la vila de què parlarem més endavant.

La fesomia del municipi amb nombrosos masos arreu del terme dóna diferents nuclis de població: Catí, Hostal del Mestre, Masia Costereta, Masia d'Enramon,Masia d'Evaristo, Masia de Gatella, Masia de Jaime Vicente , Masia de Roblasco, Masia de Segarra de Dalt, Masia de Font Nova on es distribueixen els 862 catinencs empadronats en 2003.

L'actual batlia està regentada pel PP que en les votades de 2003 hi va traure 5 dels 7 regidors, els altres 2 són del PSPV.

L'esquerp del terme i la pobresa del sòl donen com a resultat una agricultura de secà molt feble: olivera, ametla, la resta del terme està poblat de pi i alzina.

L'economia ha estat i està basada en la ramaderia, actualment: porc, vaques, pollastres, conills, ovelles. La indústria està relacionada amb la ramaderia, s'hi elaboren formatges, pinsos. També hi ha moble, tèxtil i construcció.

Uns altre recursos són el turisme rural i l'aigua mineral de la Font de l'Avellà.

Els 98 km 2 del terme s'estenen per la vall de la Font de Catí i la vall de Cirers limitades per les serres de Vallivana i Espadella, que conten amb cims com el Morral del Voltor, el Puig Cabrer, el Molló de Cinc Termes, el Tossal d'En Rabasa, la serra de l'Avellà o el Tossal de la Nevera, segon en altura de les comarques del nord.

Parlarem ara del patrimoni de Catí començant pel nucli urbà que va ser declarat Conjunt HistoricoArtístic el 7 de març de 1979, així hi trobem:

• La Llotja o Casa de la Vila. Gòtica de 1427.
• Església de nostra senyora de l'Assumpció.
• Segles XIV a XVIII. Amb importants obres d'art entre les quals destaca el retaule de Jacomart , del segle XV.
• Hospital i Església de l'Expectació. Segle XIV.
• Ermita de la Mare de Déu del Pilar.
• Ermita de l'Avellà.
• Ermita de santa Anna. 1625.
• Ermita de sant Vicent Ferrer. Bastida en el XVII per commemorar la visita del sant al poble.
• Gran quantitat de palaus i cases senyorials: la casa Miralles, el palau dels San Juan, el del baró de Casa Blanca, el del Delme, l'Abadia en són una bona mostra.
• Peirons gòtics i barrocs fora del nucli urbà.
• Gran quantitat de masos arreu del terme que representen un mostrari de l'arquitectura rural del Maestrat.
• Restes de la muralla aixecada per Pere el Cerimoniós (Catí mai no tingué castell) integrats en edificis posteriors.

Els àpats a Catí són contundents com correspon a aquestes fredes terres de muntanya, pernils, cecines, formatges, collada, brull, bones carns i com a plats típics les pataques farcides i els fesols de sant Pere.

La tradició musical s'hi remunta molt enrere en el temps; ja en el segle XVIII hi havia l'Escola de músics de Catí, que recorria les terres veïnes amb la seua música i els seus càntics.

Paco González i Ramírez

Planes visitades:
Castillos y fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González
Ports-Maestrat
Web de Catí