 |
En les partides de L' Hort de Pepica i de L' Alter, s'han trobat deixalles arqueològiques d'època romana; la fundació del poble és, però, musulmana; en 1238 Jaume I dona el lloc a Pelegrí d'Atrossillo ; a principis del segle XIV el lloc era propietat, de Berenguer Dalmau , d'origen català, que va dividir els termes de Torrent i Catarroja en 1315 i va negar-se, recolzat pel poble, a pagar el delm a l'església per la qual cosa va ser excomunicat; el seu fill Berenguer Dalmau va restituir el delm a l'església i va donar carta pobla el 28 de maig de 1355; el tercer Berenguer Dalmau obtingué de Joan II el privilegi de franquícies; els membres d'aquest llinatge, fusionats amb els Sanoguera ( Sangonera segons altres fonts), van perdre la possessió, per venda a Joan Escrivà , el 1417; el fill d'aquest, degut als deutes que havia contret, hagué de transferir-la a Joan Puchades ; Gilabert Dalmau va recuperar la titularitat en contraure matrimoni amb Brunissen Escrivà , filla de Guillem Escrivà i germana de Guillem d'Escrivà , el qual l'havia venut als Pujades; d'aquesta manera els Dalmau-Sanoguera aconseguiren vincular-se'l senyoriu durant els quatre-cents; en el XVI va pertànyer als Calatayud, comtes del Real i al ducat de Villahermosa, durant la guerra de les Germanies, Catarroja, va jugar un important paper degut a la seua proximitat a València, al costat del Camí Reial de Xàtiva, que n'era la via d'accés a la capital des del sud; en 1631 Ximén Pérez de Calatayud obté de Felip IV el privilegi de mer i mixt imperi la qual cosa provocà un plet entre el senyor i el poble, que va guanyar aquell; a partir de 1670, degut als processos d'aferraments de l'Albufera i a l'incipient conreu de l'arròs la gent comença a viure de l'Albufera i s'hi constata un important creixement demogràfic; des del 17 de setembre de 1801 al 2 d'octubre hi hagué un importantíssim motí que tingué com a base la manca d'aliments i com a objectiu la negativa dels llauradors a satisfer els drets dominicals; quan la guerra de la Independència el general Hanspe hi instal·la la seua caserna general; en 1885 una epidèmia de colera va provocar moltes víctimes; durant la revolució cantonal, a la qual s'havia adherit Catarroja, s'hi allotjà l'exèrcit de Martínez Campos ; des d'on va iniciar l'esclafament de la insurrecció contra el feixisme amb una administració pulcra que fou la resposta de les forces populars al cop d'estat, els partits polítics i els sindicats van mantenir el bon funcionament de les institucions, destacant-hi l'actuació de la Col·lectivitat de Treballadors Camperols (El Muntó).
En 2003 s'hi empadronaren 22.353 habitants, de gentilici catarrogins, governats, des de les votades d'aqueix mateix any, per UV que obtingué 2 regidors; el PP en té 10, 7 el PSPV, 1 el Bloc i 1 l'Entesa.
Com ja s'ha comentat els catarrogins han viscut de l'Albufera, pesa i arròs, però actualment l'economia es basa en la indústria, que ocupa la majoria de la població activa.
Els 19,2 km 2 de superfície del terme es divideixen en horta i marjal. Una vegada més, com passa amb l'economia; el paisatge està definit pel llac.
Compta Catarroja amb un parell de museus, el d'Escultura i el de les Barraques, situat en el Parc Natural i que pretén recuperar i difondre el patrimoni etnològic de l'Albufera.
Quant al patrimoni monumental citarem:
- Casa Palau Vivanco. Barroc del XVIII. Declarada BIC.
- Església de sant Miquel. Restaurada en 1701 pels pescadors.
- Ermita de sant Antoni de Pàdua.
- Pont del Barranc de Xiva. Obra de Vicent Gascó de l'any 1767.
- Mercat Municipal. Modernista, de 1927.
Des de fa més de vint anys l'Ajuntament convoca els prestigiosos premis Vila de Catarroja en les modalitats de literària, artística i investigació històrica.
En l'apartat gastronòmic no podem deixar d'esmentar l'all i pebre, nascut a Catarroja i conegut arreu, i del que fa més de 30 anys s'hi celebra un CONCURS INTERNACIONAL.
Paco González i Ramírez
Planes visitades
Ajuntament de Catarroja
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Museu de les Barraques
Plana personal de Paco González