Al Pla de Petracos hi ha un jaciment prehistòric que parla de l'antiguitat del lloc; tot i això la població té el seu origen en l'antic castell de Serrella, per la qual cosa també és conegut com Castells de Serrella; formava part dels dominis d' Al Azraq fins 1254 en què Jaume I va incorporar-lo a la Corona d'Aragó; en 1290 (1320 segons altres fonts) fou comprat per Bernat de Sarrià i posteriorment passà a l'orde de Calatrava, de la qual constituí la comanda del Castell de Castells; fou lloc de moriscs, els quals ocupaven 170 cases en el moment de l'expulsió, a la qual s'oposaren per les armes i foren derrotats, després de destruir l'església, en la batalla del Pla de Petracos; la posterior repoblació es va fer amb cristians mallorquins.

En 2003 s'hi empadronaren 465 persones; el gentilici dels seus habitants és castellans i estan governats per 6 regidors del PP i 1 del PSPV, segons els resultats de les eleccions de 2003.

L'economia és bàsicament agrícola, de secà: ametla; oliva i garrofa, en plena transformació devers el turisme rural i d'interior.

El terme, de 46,4 km 2 , s'ubica en la vall de Pop, voltat de muntanyes com ara La Serrella, la serra d'Alfaro, la Xortà o el Castellet i gaudeix de força paratges de singular bellesa, l'Altar Gela t (on mai no pega el sol), la cova del Somo, els Arcs dels Atancos”, les fonts de la Bota, l'Ombra, els Teixos; el forat de la Llacuna, el Castellet; el cim del Cocoll i sobre tot el Pla de Petracos en són bona mostra.

El poble està envoltat per tres poblats moriscs situats a les partides de Petracos, Aialt i Bit i ha assolit recentment el Premi Especial a la Conservació del Patrimoni pel seu modern Museu Etnològic i la ruta de les pintures rupestres que troba el seu millor exponent en el jaciment de Pla de Petracos, declarada amb la resta de l'art rupestre llevantí Patrimoni de la Humanitat.

La resta del seu patrimoni es concreta en:

• Església de santa Anna. Del XVII.
• Restes del Castell de Serrella. De difícil accés, roman abandonat en el cim del Castellet des de la conquesta i el seu estat és de ruïna absoluta.

La gastronomia és la típica de la comarca, borreta de melva, minxos, botifarra, sobrassada, penques i, com a curiositat, citar el costum importat pels que emigraren cap a Argèlia del cous-cous.

S'hi conserva l'artesania de la palma, de la que es fan cistelles i bosses de mà .

Paco González i Ramírez

Planes visitades:
Cederaitana
Costa Blanca
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González