 |
En el cim de la Torre del Mal Paso hi ha els primers indicis de poblament datats en l'eneolític; al mateix lloc hi ha un poblat ibèric; els romans edificaren el primers castell i els moros el reedeficaren al fundar la població i el donaren el nom de Castellnovo; en 1228 Jaume I conquesta, a l'hora que Sogorb, el lloc i el dóna en senyoriu a Bernat d'Entença ; a finals del segle XIII fou alienada la vila a Guillem d'Esplugues ; Roderic i Beatriu Llançol de Romaní , de la família Borja, crearen la baronia sobre aquest lloc poblat per cristians i moriscs; el 1610, rere l'expulsió morisca fou donat a repoblar a Beatriu de Borja que ho va fer amb cristians vinguts d'Aragó, Navarra i Catalunya; en el segle XVII per extinció de via dinàstica passa, transformat en marquesat, a Alfons Folch de Cardona qui va rebre, en 1634, el títol de primer marqués de Castellnovo ; en 1786 pertanyia al duc de Montellano ; l'historiador Mundina assenyala que en 1836 "hubo en esta población una batalla muy sangrienta entre liberales y carlistas" .
La denominació oficial és Castellnovo i la parla castellana. En 2003 hi havia 1027 habitants governat pel PSPV que en les eleccions d'aqueix any tragué 5 regidors per 4 del PP.
L'economia del municipi està basada en l'agricultura, taronja, caqui, nyespra, cirera, olivera, ametler i garrofera i l'elaboració i venda menudista de productes tradicionals, sobre tot l'espart.
Menys en les riberes del Palància els 19,84 km 2 del terme, inclòs en el parc natural de la Serra Espadà, són muntanyosos on les principals altures són el Sant Roc (571 m); el cim de Malara (564 m); el Pelao (551 m) i el Sant Cristòfol (428 m); el riu Pequeño o Aurín , els barrancs de Arguillo, Valdeavellanos i Almunia i la rambla d'Almedíxer aporten les aigües junt a les fonts d' Huérpita, Peco, Marjalet, Pelao, Piojo, Pozuelo, Tano, Butreras i Lugar . Com a paratges pintorescs citarem el Pozo de los Gitanos , brollador on acudeix a prendre el bany el jovent del lloc; el Calvari i la font de la Mina.
És Castellnou un poble que encara conserva, tant en la seua fesomia com en la seua onomàstica, la flaire àrab. Passejant podrem trobar restes de la murada en alguns trams fins i tot emmerlatada i també l'om bicentenari, plantat en 1812 en commemoració de la Constitució de Cadis. També hi trobarem:
- El castell de Beatriu de Borja, o de Castellnou. Aixecat pels romans, restaurat pels àrabs i tornat a restaurar en el segle XV. Actualment es troba en ruïnes i s'estudien intervencions per salvar-lo. Declarat BIC.
- La torre del Mal Paso . També BIC. És una torre guaita que donava servei al castell. S'han trobat deixalles de totes les cultures que han trepitjat el poble. Es troba en ruïnes.
- Cisterna àrab. Es conserva en estat original i prou bé.
- Església dels sants Reis. Construïda entre 1622-1730.
- Ermites de sant Antoni de Pàdua, de sant Antoni abat i de sant Cristòfol.
L'alimentació es basa en els productes de la terra, embotits, olla de col, olla de penca, coca de ceba, coca de tomaca, bona rebosteria i l'excel·lent oli d'oliva de la serra Espadá.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Artesanos Alto Palancia
Ayuntamiento de Castellnovo
Castellnovo
Castillos.net
Castillos y fortalezas de la CV
Diputació de Castelló
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González
Valencians.com