Malgrat que el seu origen és un fort romà van ser els àrabs els que la fortificaren i l'anomenaren Galintort ; fou l'últim baluard dels moros en el Maestrat; fins l'1 d'agost de 1237 no va ser conquistada per Balasc d'Alagó , el qual donà carta pobla aqueix mateix any a Ferrer Segarra ; en 1361 Pere II de València i IV d'Aragó va ordenar l'emmurallament i fortificació del castell; durant l'edat mitjana pertangué al terme general de Morella la qual cosa va propiciar molts conflictes entre ambdues poblacions; en 1406, a la mort de Martí l'Humà , es va desencadenar una guerra civil al Maestrat en què Castellfort, a l'estar molt fortificada, va sofrir greus enfrontaments; el 9 de febrer 1691 Carles II li concedeix autonomia municipal; també en 1708 en el marc de la guerra de Successió hi hagué una important batalla.
En l'any 2003 s'hi empadronaren 220 castellfortins que estan governats pel PP que, també en 2003, obtingué 4 regidors per tan sols 1 el PSPV.
L'economia castellfortina es basa en la ramaderia (vacuna, ovina, porquina i cunícula), l'agricultura de secà, la confecció de gèneres de punt i, tímidament, el turisme rural.
El terme abasta 66,5 km 2 de complicada orografia farcida de bells paratges com ara la font d'en Serra i la font de sant Roc. La major altura és el Tossal de Folch (1301 m);
Situat a 1.181 m d'altitud el poble mostra impressionants panoràmiques sobre el Maestrat. El seu patrimoni ens ofereix:
- Ermita de la Mare de Déu de la Font. Construïda en 1476 i situada en un bonic paratge natural ha sofert però diverses transformacions. En 1979 va ser declarada Monument Històric Artístic.
- Ermita de sant Pere. Edificada en el s XIII. En els s XVI i XVII se l'afegiren l'hostaleria i la casa de l'ermità.
- Ermita de santa Llúcia. Segle XV.
- Església de la Mare de Déu de l'Assumpció. Construïda entre1725-1734, té una interessant façana i campanar barroc.
- Casa Consistorial i Porxos
- Casa del marqués de Castellfort.
- Finestra del Mirador.
- Masies, peirons, i creus de terme de notable interés.
El primer cap de setmana de maig se celebra la romeria coneguda com El Catinencs. Romers de Catí pugen fins a l'ermita de sant Pere on comparteixen amb la resta d'assistents els ‘'fesols i arròs de catinencs'', fan nit i tornen al dia següent pel mateix camí.
Entre els castellfortins il·lustres hi ha Francisca Guarch Folch (1885-1903) que lluità i fou condecorada com voluntària en la partida del Pretendent en la tercera guerra carlina.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Diputació de Castelló
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González
Ports-Maestrat