Les primeres notícies que tenim són d'època àrab quan el governador almohade de València, Zayd , senyor del lloc, convertit al cristianisme féu concessió del terme i del castell primerament (1236) al bisbe de Sogorb i després (1247) al de Tarragona, el qual donà carta pobla en 1242 a cristians aragonesos per què fundessen una nova població que denominaren Vilafermosa. Va formar part de la baronia d'Arenós; altres senyors que es coneixen són: el duc de Gandia, la Corona i l'infant Jaume d'Aragó a qui Joan II va desposseir del senyoriu a favor del seu fill Alfons . Fou testimoni actiu en les guerres carlines.
El topònim oficial és Castillo de Villamalefa ; la parla, castellana; el batle, a l'igual que els altre 4 regidors, del PP (eleccions de 2003); el gentilici, castilleros i el nombre d'habitants (cens de 2003), 105 que viuen disseminats en els següents nuclis de població: Benachera, Castillo de Villamalefa, Cedraman, El Colladillo), La Granella, Mas-Quemado, Masia de Adelantado, Masia de la Loma, Masia de Montolio, Masia de Negre, Masia de Roque Chiva, Masia de Royo, Masia del Pozo i Masia del Prado .
L'economia es basa absolutament en l'agricultura de secà.
El terme –38,2 km 2 – és molt muntanyós i compta amb diferents paratges dignes es d'esment com ara l'aldea de Cedraman , el riu Vilafermosa, les fonts de sant Joan, de Picas , de la Tosca , d'Olmos i del Morron i la cascada el Chorrador .
Del seu patrimoni:
- El castell. D'època àrab. El general Espartero va ordenar la seua demolició i avui resta pràcticament desaparegut.
- Palau del Rei Zayd
- Església de sant Pere. Amb interessant campanar barroc.
- Ermita del sant Crist del Calvari.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos y fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González
Valencians.com