Conegut rònegament com El Castell. Fundat en època musulmana, el cabdill àrab Al-Azraq va desenvolupar-hi un complex sistema de reguiu que desenvolupà l'agricultura; després de la conquesta cristiana va mantenir la seua població morisca; el 1293 Jaume II el dona a Bernat de Sarrià en la família del qual roman fins a 1335, perìode en què aquest llinatge abasta el senyoriu de gairebé tots els pobles de la vall; posteriorment tornà a la Corona i des d'aquesta a l'infant Pere d'Aragó, primer duc de Gandia; a la mort de l'últim duc de Gandia recau en els Cardona; en 1543 Carles I, crea el marquesat de Guadalest, que incloïa les poblacions de Benimantell, Beniardà i Benifato i el dóna a Sanxo de Cardona a perpetuïtat per a ell i els seus successors; El Castell exercí territorialitat sobre gran quantitat de nuclis de població fins 1609 en què, a ran de l'expulsió promulgada per Felip II, foren despoblats; en 1644 es produeixen dos terratrèmols que derruÏren el castell; en 1699 a la mort sense descendència del darrer marqués els Orduña, família molt influent a Guadalest, assolen la condició d'alcaides perpetus del poble i el marquesat recau en la persona del marqués d'Ariza; en 1708, durant la guerra de Successió el castell és volat per una explosió i la casa Orduña incendiada; en 1748 i 1752 nous terratrèmols assolen el municipi; en 1971 s'acava de construir l'embassament; en 1974 el poble és declarat conjunt històric-artístic.

A hores d'ara (2004) la batlia i la totalitat del govern municipal correspon al PP, que compta amb els 5 regidors de l'ajuntament. El cens de 2003 dóna la xifra de 194 habitants.

L'encant del poble i la proximitat nuclis costaners com Benidorm o Altea han convertit una economia tradicionalment agrícola, a la qual ja pocs s'hi dediquen, en una altra dedicada completament al turisme. Han proliferat museus de curiositats i establiments hostalers que ocupen tota la població i els seus habitants. Es manté algun tipus d'artesania com ara els brodats i les randes.

El municipi, amb un terme de 16,1 km 2 , se situa en la vall del mateix nom,a 595 m d'altitud, i està voltat per les serres de l'Aixortà, Aitana i la Serrella; són les seus principals altures: Els Parats (1147 m), el Morro Blau (1124 m) i el Morro Blanc (1084 m); el riu El Castell de Guadalest travessa el terme, i les seues aigües es recullen en un embassament proper a la vila.

La vila es construí al redòs del castell de Sant Josep, que per la seua estratègica situació, sobre una roca, domina tota la vall, i ta nt l'un com l'altra han sofert una sèrie de transformacions degudes, per una part , als terratrèmols del 1644 i el 1748, i per l'altra a la voladura de la fortificació durant la guerra de Successió. La part antiga es troba dins del recinte emmurallat, al qual s'accedix per una porta feta sobre la roca i en ella trobem:

Hem comentat la proliferació de museus de curiositats dels quals donem tot seguit relació :

El arròs amb fesols i naps, la pebrera farcida, el minxo, el conill, les verdures al forn, l' olleta de blat, l' olleta y les pilotes de dacsa son exemples de la variada cuina local.

Paco González i Ramírez

Planes visitades:
Cederaitana
Castillos y fortalezas de la CV
Costa Blanca
El portal de Guadalest
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Informe sobre el topònim El Castell de Guadales
Plana personal de Paco González