Segons acaba d'anunciar el director de la 52 edició del Festival de Cinema de Sant Sebastià, Mikel Olaciregui, el pròxim 17 de Setembre s'inaugurarà el Festival de Cinema més important del país amb la premier mundial de l'últim treball de l'extraordinari i meravellós director Woody Allen titulat Melinda And Melinda.

Per si açò fora poc està confirmada la seua presència en esta inauguració on se li tributarà un merescut homenatge a tota la seua carrera i per a acompanyar este festeig durant els nou dies del festival es projectarà tota la seua filmografia en les seues tres facetes de director, escriptor i actor.

Com aperitiu a este magne esdeveniment i com vulga que qui açò subscriu pensa que estem parlant del major director de cinema viu (crec recordar que la major puntuació a una pel·lícula en la secció de crítiques la vaig donar a Todo Lo Demás) i un dels majors filòsofs que ha donat mai el Setè Art a la història de la humanitat, ací van unes quantes de les seues diatribes sobre els més variats temes, quasi tots ells recurrents en les seues pel·lícules, extretes de les innombrables entrevistes que tinc guardades com si foren un tresor, publicades a Fotogramas i Imágenes ( i el millor ho guarda per a les seues pel·lícules ).

Sobre la vida

-Ser ric és millor que ser pobre, encara que només siga per qüestions financeres.

-La gent bona dorm millor que la gent dolenta. Però els dolents s'ho passen millor quan estan desperts.

Sobre la religió

-Si Déu poguera enviar-me un senyal... com per exemple ingressar una fortuna al meu nom en un banc suís.

-Jo no estic en contra que la gent tinga sentiments religiosos, ja siguen jueus, catòlics o protestants. Al que m'opose és a qualsevol tipus de religió comercialitzada.

Sobre el seu cinema

-Per alguna raó que desconec els meus films agraden molt més a França que al meu propi país. Els subtítols deuen ser increïbles.

-Jo sí crec que l'art prové del subconscient. Fer cinema no és un procés cerebral, és quelcom que sorgix del teu interior.

-Mai no vaig tindre grans èxits com perquè em preocupara seguir tenint èxit. A mi este aspecte de la meua carrera no m'importa, simplement he fet una pel·lícula any rere any com si jo fóra un virus que ningú no pot detindre.

-La veritat és que no comprenc per què no es fan musicals de forma més regular. Per a mi no té sentit. El cinema americà ha fet sempre meravellosos musicals i al públic li agraden. Alguna cosa deixa de ser popular per una raó misteriosa i un no sap per què. [declaracions fetes quan va estrenar Balas Sobre Broadway, el gènere musical estava totalment injuriat i no s'havien concebut encara ni Moulin Rouge, ni Bailar En La Oscuridad, ni Chicago].

-Sé que no sóc un geni, ni un artista. Només tinc cert talent, certa capacitat d'escriure, certa habilitat en el que faig...He fet bones pel·lícules i unes altres no tan bones. Res més.

Sobre el sexe

-Que què pense sobre la bisexualitat? Immediatament es dupliquen les teues oportunitats d'aconseguir una cita un divendres a la nit.

-El sexe entre dues persones és una cosa molt bonica. Entre cinc és fantàstic.

Sobre la mort

-No és que la mort m'aterrisca, simplement no vull estar ací quan succeïsca.

-En la vida hi ha coses molt pitjors que la mort. Has passat alguna nit amb un venedor d'assegurances?

-No sóc un hipocondríac. Com a molt puc dir que m'alarme més del compte. Mai no m'imagine que tinc malalties, però si tinc els llavis secs o una ungla trencada, immediatament pense que tinc càncer. Sempre espere el pitjor, que és un altre tipus de neurosi.

Sobre l'11-09

-M'han demanat que fes un cert nombre de coses per a ajudar a la meua ciutat des del 11 de Setembre i les he fet totes. No podia dir-los que no a la gent dels Òscars. Era un gest cap a Nova York i vaig sentir que havia de fer-ho.

-En la gal·la dels Òscars va haver un moment que vaig tindre la sensació que els de seguretat m'anaven a despullar abans que poguera entrar al teatre.

-No hi ha temes que no puguen ser tractats amb humor, el que no es pot és fer quelcom que augmente el patiment de la gent. Però amb el pas del temps i de la forma adequada crec que tot potser tractat amb humor.

Sobre les dones

-El meu primer matrimoni no va funcionar bàsicament per que la meua exdona era molt immadura. Quan estava a casa, en la banyera, a ella no se li ocorria una altra cosa que entrar i enfonsar-me els vaixells.

-Gaudisc de les dones, crec que són un gènere superior en general, m'agraden, les idolatre i tendisc a "romantitzar-les".

-Mai no vaig llegir un llibre fins que vaig tindre 18 anys. En la meua infantessa i adolescència només llegia historietes. L'única raó per la qual em vaig posar a llegir llibres va ser per que vaig començar a eixir amb xiques a les quals no els interessaven els hómens que no tingueren cultura literària. Per a poder eixir amb elles, em vaig vore obligat a llegir. Mai no vaig llegir per plaer. Després vaig haver de seguir llegint per una mera raó pràctica, per a poder escriure els meus acudits, o per a poder mantindre una conversa i no quedar com un ximple.

-En la meua carrera hi ha dues constants respecte a les dones: sempre són maques i sempre són superiors als homes. Si elles manaren, el món seria un lloc millor, ja que no són tan bel·ligerants, són més amables, belles, llestes...En els meus films les mostre en la forma que m'agrada veure-les, igual que faig amb Manhattan.

Sobre l'actuació

-Jo no sent la necessitat alguna d'intervenir com actor en les meues pel·lícules. De fet, preferiria no estar en tantes d'elles. Però, quan crides a estrelles com Dustin Hoffman, tenen l'agenda dels pròxims 11 anys ocupadíssima.

-Seria un error contractar-me com actor.

-Segurament els actors que em doblen milloren la meua interpretació i això fa que els meus films tinguen més èxit a França o a Espanya que als Estats Units.

Sobre les seues manies

-La meua única superstició coneguda és cada matí tallar el plàtan del meu esmorzar en 7 trossos. Un dia els vaig tallar així i des de llavors no m'ha passat gens dolent.

Sobre Sant Sebastià-2004

-La gent d'Espanya sempre ha donat suport les meues pel·lícules i és per a mi un gran honor assistir al Festival de Sant Sebastià.

Pabloco Sánchez