El seu origen és musulmà. Fou conquerit, amb la resta de la comarca, pels cristians el 1210, recuperat pels moros i integrat definitivament, per part de Jaume I, en el Regne de València l'any 1259. El seu primer nom va ser Casas Altas del Río. El 10 de març de 1772, l’església abasta la categoria de vicaria i la independència de la d’Ademús; fou poblet d'Ademús fins el 5 d’octubre de l'any 1845 en què es va convertir en municipi independent; el 25 de juliol de 1879 l’ajuntament proposa al de Cases Baixes fer una petició conjunta a les diputacions de Terol i València per tal d’afegir-se a Aragó i intentar així una millora en les seues economies; el 21 de març de 1881 proposa a Cases Baixes la fusió en un d’ambdós municipis, cap de les dues propostes no va prosperar; en 1885-86 una epidèmia de còlera va afectar greument la demografia; Fins les primeries del segle XX va mantenir una població estable però durant aqueix segle ha entrat en greu procés d'abandonament.

El PP en les eleccions de 2003 va aconseguir 4 regidors i la batlia; el PSPV en tragué 1. El topònim oficial és Casas Altas, la llengua que s’hi parla el castellà, tot i que el 17,30% dels habitants declararen parlar valencià en el cens de 2.001, i el gentilici casasalteros. En el cens de 2003 s’hi comptabilitzen 156 habitants.

Viu de l'agricultura i la seua producció principal és el ségol, la dacsa i les hortalisses.

Situat a la vora dreta del Túria compta amb un terme de 15,9 km2 molt muntanyós on cap destacar el Puntal del Sordo (1.001 m), la Loma Lorente (1.047 m.), el Resillo (1.022 m), el Peñasco (1.206 m) i el vèrtex geodèsic de tercer ordre Corella (1.136 m). Un terme tan muntanyós depara força paratges interessants com ara: la Muela de Casas Altas, el Gazapo, l’Umbria Negra, el Pinar, la Fresnera o la Ribera; els barrancs de l’Umbria Negra, de la Balsa, dels Tollos; les fonts de Bellido, el naixement de la Balsa, el Tornajo, la d’Inarejo, las Clochas; les coves de los Hornos i la Cañada. Hi ha els refugis de la guerra 1936-39, alguns d’ells oberts.

Monumentalment hi ha església de la Santíssima Trinitat, neoclàssica del segle XVIII, recentment restaurada. Trobem també mostres d’arquitectura popular, pallers, llavadors, barraques de pedra i cases típiques de la zona

Planes visitades: