CÀRCER (RIBERA ALTA)
Carzre és un topònim àrab que podríem traduir com "lloc de repòs". La vall de Càrcer fou ocupada pels musulmans al voltant dels anys 713-714 i és en una de les alqueries que hi fundaren on té l’origen el poble, com ho proven les deixalles islàmiques trobades al Ravalet, la Socà o el Molí de Cotes; Jaume I va donar-lo en senyoriu, el 5 d’agost de 1237, a Pere Fernàndez, senyor d d'Albarracín i d’Azagra; en 1242 el rei fa nova donació de Cárcer amb totes les pertinences, excepte molins i forns, a Gonçal Juan Domínguez i altres quaranta-set pobladors; el 1.263 passà a l'infant Pere d'Aragó; el 1437, Alfons V concedí el títol de baró a Pere Martínez d’Eslava; posteriorment va passar successivament als Cruïlles, als Cucaló de Montull i als Manglano.
Les dades de 2003 indiquen una població de 2.009 habitants, de gentilici carcelers i una batlia a càrrec del PP que té 7 regidors; 4 en té el PSPV. Un 88,36% dels habitants saben arlar valencià segons dades del cens de 2.001.
D’economia tradicionalment agrícola, Cavanilles, en 1709 ens conta que produïa arròs, vi, oli, garrofes, blat, dacsa, seda, llegums i hortalisses, també tingué un important passat terrisser, diversos historiadors diuen que en el segle XIV hi havia fins quaranta fàbriques de ceràmica que, amb el pas del temps anaren desapareixent per diverses causes ,sobre tot per l’expulsió dels moriscs en 1609.
Enclavat en la vall del seu mateix nom, el terme, de 7 km2, està voltat de muntanyes que fan la frontera de La Ribera amb La Canal de Navarrés i La Costera, i regat pels rius Xúquer i Sellent. Precíssament el lloc on el Sellent vessa les seues aigües al Xúquer és un dels paratges més agradables del municipi, un altre també amé i interessant és L’Arcà, aqüeducte del Sellent i la séquia Escalona. 
El casc antic del poble, barri de sant Roc, conserva el tipisme dels pobles valencians amb arrels àrabs. Hi ha l’església de l’Assumpció, del segle XVIII.
El menjar bàsic és l’arròs, guisat de diferents maneres: amb faves i carxofes, amb fesols i naps, en paella; l’arrel mora tabé es es fa palesa en els dolços: torrons, arnadí, coques cristines, coques de sagí, carquinyols, etc.
Com en tants llocs de la nostra geografia s’hi celebren les falles i Moros i Cristians.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Ajuntament de Càrcer
-Gremi de Campaners valencians
-Guía virtual de la CV
-Macizo del Caroig
-Plana personal de Paco González
|