Formava part del municipi de Biar fins 1775 en què es va unir al de Beneixama on romangué fins 1836; en aqueix any forma municipi amb Camp de Mirra i en 1843 se separen per a formar municipis independents. Dependrà de la parròquia de Beneixama fins principis del segle XX.
La denominació oficial és Cañada. La població en 2003 ascendia a 1179 habitants, de gentilici canyuts. La batlia (municipals de 2003) correspon al PP que té 8 regidors; 1 en té el PSPV. Tot i que en ocasions hom la vincula a la comarca de l’Alt Vinalopó, cal situar-la en L’Alcoià ja que com hem vist al llarg de la seua història ha format part de municipis d’aquesta comarca i que la parla és valenciana -un 85,16% parla valencià segons cens de 2.001--, cosa que no ocorre a L’Alt Vinalopó, on la llengua és el castellà.
El terme municipal té 19,9 km2 i és ric en aqüífers i en pedreres d’on s’extrauen roques utilitzades en la construcció.
L’economia és bàsicament agrícola, s’hi produeix un excel·lent oli d’oliva. També la indústria hi és representada en els rams tèxtil, jogueter i de la fusta.
El casc urbà s’arrecera al peu del cim que domina l’ermita de la Mare de Déu del Carme.
El seu patrimoni es concreta en:
Ermita de sant Cristòfol.
La seua gastronomia és la característica de la zona, putxero, gachamiga i gaspatxo manxec.
Té molta anomenada la representació de l'acte sacramental La venida y adoración de los Santos Reyes Magos al Niño Jesús, basada en el llibre del 1764 La Santa Infancia del Niño Jesús, en què participen tots els veïns, té lloc als seus carrers des de l'any 1765 i és una important peça del folklore valencià, tot i que els seus versos són en castellà.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-