EL CAMPELLO (L'ALACANTÍ)
Els orígens de El CAMPELLO estan en La Illeta dels Banyets, jaciment on a banda de gran quantitat d’objectes de les èpoques grega i ibera s’han trobat un garum, -- indústria de salaons d’època romana o anterior-- i dos temples. Els Reis Catòlics atorgaran, en 1475 aquestes terres a Alfons Martínez de Vera, la qual família detentà el senyoriu fins el 1520 en què és inclòs en la jurisdicció d’Alacant. Posteriorment l’heretatge de El CAMPELLO passa a ser propietat de la família Martínez Fresneda i, per noces, serà transmés a Nicolau Pérez de Sarrió i Doménech qui, a ran d’un Reial Decret de 1702 comença a colonitzar aquestes terres establint-hi més de 30 llauradors. Durant el segle XVI va sofrir els atacs dels pirates barbarescos. A finals del segle XVIII Antoni Valcàrcel i Pastor, príncep Pius de Saboia i comte de Lumiares, va establir en la seua pròpia quinta, cridada Musey, una important drassana on fins i tot arribà a construir vaixells de gran tonatge. Des de 1827 depenia eclesiàsticament de la parròquia de sant Joan i d’ella depengué fins 1873. La història de El CAMPELLO va indissolublement unida a la de’Alacant, ciutat de la qual era partida rural i de la que es va segregar en 1901.
El cens de 2003 enregistra un total de 21.961 habitants, de gentilici campellers, repartits en diferents nuclis de població: Ballestera, El CAMPELLO, La Coveta Fumà i Platja de Muchavista. Un 37,77% dels habitants saben parlar valencià segons dades del cens de 2.001. Les eleccions de 2003 les guanyà el PP amb 10 regidors però la batlia l’assolí el PSPV (7 regidors) amb el recolzament del BLOC (3 regidors) i L’ENTESA (1 regidor).
L’economia ha estat agrícola i pesquera, amb flota d’altura que faena a aigües subsaharianes; també va aportar llocs de treball la drassana que s’hi instal·la al segle XVIII. Actualment, però, El CAMPELLO és una ciutat de serveis que viu del turisme.
El terme municipal, de 54 km2, ofereix com a principal atractiu turístic els seus 23 km de platges. Per practicar el senderisme hi ha la Lloma de Reixes.
Del seu patrimoni:
· La Torreta. Aixecada, entre 1554-1557, en els Banyets de la Reina per defensar la població dels pirates.
· Pous de Garrigós. Antics aljubs que alberguen el Museu de l’Aigua.
· Museu Provincial de Belles Arts.
· Església de santa Anna, de la platja de Muchavista.
· Església de santa Teresa, de 1847, restaurada en 1909.
· Vil·la Marco. Palau modernista de finals del XIX. Compta amb bells jardins d’influència francessa.
· Monument al Pescador. De 1990.
Dels seus menjars, barreja dels seus orígens llauradors i pescadors, esmentarem: el calder campeller, els arrossos, a banda, en paella o a l’alacantina; molls engraellats i la fideuà campellera.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-Ajuntament de El Campello
-Castillos y fortalezas de la CV
-Costa Blanca
-El Campello, un poble de la Mediterrànea
-Gremi de Campaners Valencians
-Guia virtual de la CV
-Plana personal de Paco González
|
|