S’han trobat deixalles del Bronze al tossal de San Bartolomé, al castell d’Almizra i en el poble, i iberes al tossal de La Fantasmeta. La població té origen en el castell d’Almizra, veu àrab que significa "frontera", que fou conquistat el 10 d’agost de 1243 pel cavaller castellà Llorens (o Nicolau) d’Scals que va véncer l’alcaid musulmà Ab-Albah Marhop. El 1244, en un castell dels voltants, signaren Jaume I d’Aragó i l'infant de Castella
(futur Alfons X el Savi) el tractat d’Almizra pel qual es delimitaven les fronteres entre els dos regnes. Una pedra al peu del turó assenyala on acampà el rei castellà. El 1255 va pagar, juntament amb Beneixama, 500 sous en la primera tributació ordenada per Jaume I als mudèjars. De l’època medieval es conserva una gran pedra, Les Graelletes, coberta de petròglifs. En 1510 és vila de senyoriu; des de 1795 a 1836 pertany a Beneixama; de 1836 a 1843 en què es va segregar pertany a Canyada. 
Encara que alguns la ubiquen en la comarca de L’Alt Vinalopó no dubtem a incloure-la en la de L’Alcoià ja que la parla de El Camp de Mirra, conegut popularment com El Campet - el topònim actual prové de l’època en què el poeta Ramón de Campoamor era governador civil--, és valenciana (84,65% parlen la nostra llengua, segons cens de 2.001). En 2003 hi havia empadronats 414 veins, de gentilici campers; aqueix mateix any el PSPV guanyà les municipals amb 5 regidors; el PP n’obtingué 2.
L’economia local ha estat tradicionalment agrícola: fruiters, hortalisses, cereals i, més modernament, vinyet i oli, però des de mitjan segle passat l’activitat industrial, tèxtil fonamentalment, ha pres la davantera i ha frenat la immigració endèmica cap als nuclis industrials propers on treballen molts campers.
La superfície del terme, travessat pel Vinalopó, abasta 21,27 km2 en plena vall de Beneixama. Els paratges més coneguts són: les Graelletes, San Bartolomé i La Fantasmeta.
·
El poble conserva algunes mostres d’arquitectura rural (cases de l’Hort, del Pi, de les Monges, Caseriu de Taboné) i casalots nobiliaris de què destaquem la Torre dels Marco que tingué gran importància en la història del poble i de la vall. Diu la llegenda que s’hi allotjà Jaume I quan va acudir a la signatura del tractat, i la casa modernista de la família Francés-Berbegal Lou. 
Sant Bertomeu
A més:
·
Església de sant Bartomeu. 1820-1875.
·
Torre de Camp de Mirra. Torre en ruïna ubicat al tossal de San Bartolomé.
·
Castell d’Almizra. En estat de ruïna absoluta. Conserva un mosaic on es recorda la signatura del tractat.
·
Ermita de sant Bartomeu, del segle XV. Amb un jaciment medieval que abraça des del Bronze fins el edat mitjana.
·
Casa de la família Colomer, del segle XVI. En lamentable estat.
·
Antiga fàbrica de licors de la família Ferrandis. Modernista, se 1920..
·
Monument al Tractat d’Almizra, de 1977.
En El Camp de Mirra es cuinen bons arrossos: perola d'arròs amb conill o pollastre, rovellons i xonetes; arròs al forn, arròs caldós amb conill, i altres subgerents guisats com l’olleta del Camp, el guisat d’abadejo, les coques fregides, les fasedures, els gaspatxos, el putxero amb sopa coberta, guisa amb fresots, penques i mondonguilles de bacallà, borreta, pericana i molts més. La rebosteria també hi és important i abundant, tortà, pastissos de moniato, fogasses o tonyes, rotlles d’aiguardent, coquetes d’oli i en època de collita dols de poma, bresquilla i codonyat, acompanyades de cantahueso, herbero o café licor, tan tradicionals per aquestes contrades.
Tot i ser un poble menut hi ha força activitat cultural i associativa, un bon exemple de la qual el tenim en Societat Musical Santa Cecília.
Per acabar ressenyarem que entre Nadal i Cap d’any s’hi celebra una festa molt antiga que gairebé ha desaparegut dels nostres costums, es tracta de la festa dels Folls. Durant un cap de setmana dimiteixen el batle, els regidors i el rector i es fan càrrec del poble la Germandat dels Folls. També s’hi celebren Moros i Cristians.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
-ADAV
-Almirra.com
-Costa Blanca
-Gremi de Campaners Valencians
-Guia virtual de la CV
-Plana personal de Paco González