Ja en els temps de Abderraman III els callosinos, de Qualyusa, es van revoltar per no pagar imposats a la corona, va ser conquistada per Jaume I el 1296 i durant la guerra de Los Dos Pedros passà a dependre de la Corona de Castella, més tard va pertànyer, entre altres, al famós guerrer de la Guerra dels Cent anys Bertrand du Guesclin; el 1572 es va separar del terme d'Oriola i Felip III li va concedir vot en Corts; el 1638 es va convertir en vila reial;durant els segles XVIII i XIX l’oli i el cànem, utilitzat en la fabricació d’espardenyes eren el motor del creixement local; en la revolució de 1868, la partida armada de Santamaria va assolir l'adhesió de la població; el 4 d’abril de 1925 Alfons XIII va visitar la vila i se li demana, per aclamació popular, el títol de ciutat, la qual cosa va concedir en l’acte.
Com a la resta del Baix Segura s’hi parla castellà. Un 5,21% parlen valencià, segons el cens de 2.001. Els 16.375 callosinos que s’hi empadronaren en 2003 es reparteixen en els nuclis de Callosa, Lo Cartagena, Callosilla, El Cementerio, Los Dolores, Palmeral, San José i Vereda de los Cubos. Les eleccions municipals de 2003 donaren 10 regidors, i la batlia, al PP, 4 al PSPV, 2 a IU-LV i 1 a DS.
És Callosa una ciutat amb una pròspera economia mercés fonamentalment a la indústria i a la seua feraç horta. La indústria més destacada és la corderia (herència de la tradicional manufactura del cànem) que posa Callosa com a primer productor mundial d’arts de pesca; també assoleix importància el calcer. L’agricultura, de regadiu, ocupa la major part del terreny i els seus productes més reeixits són: la carxofa, el blat, el cotó i els cítrics. La construcció i el comerç prosperen com a conseqüència lògica de la bona marxa de la ciutat.
El terme de Callosa abraça 24,9 km2 i està dividit en dues zones perfectament diferenciades, la Serra de Callosa on es pot gaudir de diferents llocs d’esbarjo, com l’ermita de la Pilarica o la cova de l’Ahumada, els més agosarats poden coronar els cims de La Plana, San Bernardo o La Cruz de en medio; i l’horta menys propícia a les excursions però amb l’encant dels barris i masos que s’hi poden trobar passejant-hi.
La població, ubicada al peu de la serra, manté la seua estructura medieval musulmana, conserva diversos casalots nobiliaris i a més a més:
