Des de dissabte que ve 19 de Juny i fins el diumenge dia 26, se celebra a la ciutat de València la XIX edició del festival Cinema Jove que organitzat pel IVAC ( Institut Valencià de Cinematografia ) tindrà com a seus per a la projecció dels films seleccionats el teatre Principal ( inauguració i clausura ), les sales Juan Piqueras i Rialto de l'edifici Rialto ( secció oficial llargs i retrospectives ), el centre cultural Bancaixa ( secció oficial curts ), els jardins de Vivers ( retrospectiva nou cinema francès ) i altres petits espais com el pub Ràdio City o la SGAE.
En primer lloc recomanar de manera efusiva a tot bon cinèfil l'acudir a un festival que cada any va a més i l'organització, plantejament i continguts frega la perfecció en total contrast amb la Mostra de Cinema del Mediterrani a pesar de no comptar com esta amb sales d'exhibició adequades com els meravellosos cinemes Martí.
Com que es projectaran un sens fi de pel·lícules volem amb este article assessorar-te en el visionat d'algunes d'elles perquè després la teua inversió en el seu gaudi siga en la mesura del possible el més rendible. Estes recomanacions poden basar-se tant en la nostra pròpia experiència d'haver-les vist o simplement per referències.
Secció Oficial de Llargmetratges:
En este apartat compost per un total de 10 films de diverses nacionalitats no tenim més que algun detall que fan semblar d'interès: l'alemanya Traffic Affairs de Nicolai Albrecht doncs va estar en la prestigiosa Berlinale; l'argentina Nadar solo d'Ezequiel Acuña ja que en la presentació del festival va ser afalagada pel propi director del mateix Rafael Maluenda; la xilena Los debutantes d'Andrés Waissbluth doncs va ser seleccionada pel seu país per als Oscars i per als Goya a la millor pel·lícula de parla hispana; i el documental francès fora de concurs Abel Ferrara: Not Guilty de Rafi Pitts per l'interès que desperta la figura d'este estrany i inclassificable director de cinema. D'allò més significatiu en la vessant negativa d'esta secció oficial és la nul·la presència de cinema espanyol, una miqueta que se li podria reprovar als programadors si no fóra pel baix nivell demostrat en els últims temps pels nostres joves directors ( recordar que és condició indispensable l'ésser menor de 35 anys per a participar en les seccions a concurs ).
Secció Oficial de Curtmetratges
És la perla del festival amb magnífic nivell en els últims anys que no es correspon amb el lloc on són projectats, el saló d'actes de Bancaixa. Dels pocs que he pogut vore, destacar 7.35 de la mañana de Nacho Vigalondo, un dels curts més premiats i delirants de l'any i Sueños de l'actor Daniel Guzmán, guanyador del Goya al millor curt i un cas únic en este món a l'haver estat projectat en cinemes convencionals de diverses grans capitals.
De la resta ressenyar que estaran els millors treballs presentats en el festival de Clermont-Ferrand, que és alguna cosa així com el Festival de Cannes per als llargmetratges: Deluge de F. Bonifacio, premi especial del jurat i Meine Eltern de N. L. Vollmar, premis del públic, canal + i prix Raynaud; També podrem vore el millor curt de Sundance 2004: Gowanus, Brooklyn de Ryan Fleck. Molt prometedora la proliferació en esta secció de treballs de tall fantàstic també àmpliament reconeguts amb premis com: El Tren de la Bruja de Koldo Serrra, Melies de oro 2003 al millor curt fantàstic i de terror de tota Europa; I,ll See You in my Drems del també espanyol M. A. Vivas, Melies de plata en Fantasporto-2004 i ja ferm candidat a succeir a l'anterior i que el seu Hombre del saco ens va fer passar por el passat any; El siguiente de Lluís Quilez, guanyador en el Cinenygma de Luxemburg; El desván de José Corral, guanyador en Art-Futura 2003; i The Separation de R. Morgan, millor curt d'animació a Dresden. Finalment, important presència valenciana i femenina amb els curtmetratges de María Trénor Colomer ¿Con qué la lavaré?, premiat en el festival de Berlín i Eva en Blanco y Negro d'Alicia Puig Marí.
Retrospectiva Miramax, Sundance, Cinema Independent USA
Sens dubte, es troben entre les seleccionades pel festival moltes de les pel·lícules preferides pel qual això subscriu com del millor dels últims 20 anys de cinema. Una important oportunitat de vore en pantalla gran i en V. O. obres imprescindibles com Reservoir Dogs de Quentin Tarantino, descoberta en el festival de Sitges; Clerks de Kevin Smith, cineasta pràcticament perdut per a esta noble causa del cinema però que amb quatre duros va fer de la seua òpera primera una hilarant comèdia social; Bienvenidos a la Casa de Muñecas de Todd "Happiness"; o Sangre Fácil, altre debut superafortunat dels germans Coen que guanya en cada nou visionat.
Potser un punt per sota, però igualment imprescindibles també estaran Nola Darling de Spike Lee, innovadora i sempre divertida; Drugstore Cowboy de Gus Van Sant, honesta aproximació al món de les drogues; Sexo, Mentiras y Cintas de Video de Steven Soderberg, interessant encara que excessivament sobrevalorada; Los Hermanos MacMullen d'Edward Burns, o les relacions de parella al natural; El Proyecto de la Bruja de Blair dels "desapareguts en combat" D. Myrick i I. Sánchez, un encertat film d'horror pur; Puedes Contar Conmigo de Kenneth Lonergan, on vam poder descobrir a Mark Ruffalo (Mi Vida Sin Mi); i Hedwig and The Ungry Inch de John Cameron Mitchell, també una miqueta sobrevalorada però amb imatges fascinants i bona música.
Tampoc caldrà perdre's donats estos antecedents l'única estrena Personal Velocity: Three Portraits de precisament l'única directora Rebecca Miller encara que amb alguna reticència per si només es tracta d'una solució políticament correcta, segons els últims esdeveniments sociopolítics del món occidental.
Retrospectives Daniel Burman, Catherine Breillat, Nou Cinema Francés
De la directora francesa C. Breillat, de la qual podran veure's 10 llargs, atenció al seu últim film del 2003 Anatomie de L'Enfer que repetix amb l'actor porno Rocco Sifredi i al seu relatiu èxit en tota Europa Romance X.
Del molt jove realitzador argentí Daniel Burman destacar l'actualment en el cartell i triomfadora del passat festival de cinema de Berlín El Abrazo Partido i la seua òpera primera Esperando al Mesías, que va triomfar en la Seminci de Valladolid.
Del nou cinema francès que, per a completar un any replet d'Operes Primeres en la seua programació, consta d'un total de 6 noves obres més altres 2 de no debutants, destacar Vidocq de Pitof, que encara que siga molt previsible i fallida en el seu guió conté escenes molt aconseguides; Es Souvenir donis Belles Choses de Zabou Breitman, perquè va ser premiada amb 3 César del cinema francès en el 2002; i Bord de Mer de Julie Lopes-Curval, guanyadora de la prestigiosa Càmera d'Or de Cannes.
Retrospectiva Roman Polanski
Encertada la revisió d'est director ja clàssic després de la molt apreciable El Pianista amb la recuperació dels seus primers treballs fins la fatídica, per a este festival, data del compliment dels 35 anys. Importants els seus films La Semilla del Diablo ( 1968 ), tot un exemple per a posteriors directors del gènere; El Baile de los Vampiros ( 1967 ), estrany homenatge als vampirs de la Hammer; i El cuchillo en el agua ( 1962 ), el seu debut amb nominació a l'Oscar inclosa.
Ja en altres seccions es podran vore dos treballs de l'actor Jordi Vilches, l'animació de Caroline Leaf i un apartat dedicada a la produccions valencianes més recents.
Pabloco Sánchez (18-6-04)
Web Oficial del Festival de Cinema Jove