Esta gran novetat ha permés que l'últimament devaluada Secció Oficial de llargmetratges haja guanyat protagonisme i que tots els treballs a concurs foren pel·lícules no estrenades en la cartellera espanyola encara que moltes d'elles ja hagueren passat per festivals del país. Si a això afegim que durant els matins del festival havia passades de premsa de totes les obres i la seua consegüent roda de premsa amb la majoria dels protagonistes de les mateixes, estem en condicions d'afirmar que per fi es pot considerar que este Festival de Comèdia té garantit un lloc en l'ampli món dels festivals de cinema espanyols i que comptant com sempre amb el seu meravellós enclavament i els seus assolejades i caloroses dates li augurem un gran futur.

Els films triomfadors de la Secció Oficial van ser: El Delicado Arte de Aparcar del canadenc Trent Carlson, únic treball premiat que no vaig poder vore en els 4 dies que vaig estar i que és un fals documental sobre la corrupció dels agents de pàrquing ( premi Calabuch a la millor pel·lícula i el de millor actor ); Conversaciones con Mamá de l'argentí Santiago Carlos Oves, que com bé reflectix el títol és una pel·lícula molt de l'estil argentí de diàlegs intel·ligents servida per tres extraordinaris actors entre els quals destaca en gran manera el simpàtic Eduardo Blanco ( menció especial del Jurat i millor pel·lícula per al jurat jove ); La Memoria de los Peces de la irlandesa Liz Gill que ja destaquem al seu pas per la Seminci de Valladolid i que és una deliciosa comèdia sobre embolics sexuals ( premi al millor director, en este cas directora ); i Dead End dels francesos Jean Baptiste Andrea i Fabrice Canepa, una sorprenent pel·lícula de fantasmes a l'ús que mitjançant uns diàlegs desternillants ja va captivar al públic de la Setmana de Cinema Fantàstic de Sant Sebastià on va guanyar el premi major ( premi a la millor Opera Primera i a la millor actriu ).

També es va dur un delirant premi, però no va ser de les triomfadores, l'únic film espanyol que s'estrenava totalment ( ja que Recambios de Manu Fernández ho va fer en el festival de Màlaga ) Un año en la luna d'Antonio Gárate per al seu protagonista Jorge Monjo "pel complicat paper que va traure avant" i que reflectix molt a les clares la categoria com a pel·lícula d'este engendre imfumable venint a demostrar que el gir a la internacionalització de la secció oficial que va portar a terme el festival fa ja dos anys va ser un gran encert.

No obstant això la Secció Oficial de curts va demostrar una vegada més que en el nostre país hi ha una gran pedrera de cineastes interessants que per uns estranys fats divins quan donen el pas al llarg la majoria de les vegades es queden en paper mullat. Els premiats d'esta secció van ser: 7.35 de la mañana de Nacho Vigalondo, una absurda comèdia musical que ha triomfat per tot el món ( premi Samuel Bronston al millor curt i millor treball per al públic ); Las Superamigas Contra el Profesor Vinilo de Domingo González, una fallida superproducció en format curt amb grans efectes especials i tres joves i televisives actrius (també i exaequo premi al millor curt Samuel Bronston ); Final de Jose Luis Montesinos, una divertida visió sobre el suïcidi ( menció especial del jurat ) i &8220; Un Cuento Chino del valencià Antonio Llorens, injustament oblidada per un jurat que no va saber vore la gran imaginació i el bon treball tant tècnic com d'actuació d'eixe curtmetratge mut que imita a una pel·lícula asio-americana dels anys 20 ( premi al millor curt del jurat jove, que si va saber vore-ho ).

Quant als premis-homenatges aquests es van lliurar a:

- Loles León ( premi Pepe Isbert ), lliurat en una optimista gal·la d'inauguració per les seues dues companyes de repartiment en la sèrie de televisió Aquí no hay quien viva Gemma Cuervo i Mariví Bilbao que van ser el millor d'una nit en la qual va sobrar l'espectacle Kungfussion i va faltar una miqueta de cinema doncs no es va projectar ni tan sols l'estupend i corrosiu curtmetratge que a l'endemà es va estrenar fora de concurs Implicación protagonitzat per l'homenatjada, un costum del festival que seria bo canviar;

- Bud Spencer ( premi Costa Azahar ), l'entranyable gros de les pelis de Trinitat i del que va poder vore's una retrospectiva de la seua obra a més de la seua figura rodanxona pels carrers de Peníscola; i

- Jaime Chávarri ( premi Calabuig d'Honor ), lliurat en la gal·la de clausura i del que vam trobar a faltar alguna retrospectiva amb les seves innombrables i interessants comèdies.

En altre ordre de coses destacar la meravellosa projecció interactiva del musical de culte The Rocky Horror Picture Show amb l'actuació del grup de teatre Diferen3 i la col·laboració de tots els allí presents que passàrem una nit per a recordar la resta de les nostres vides; també ressenyar que va haver dues seccions retrospectives dedicades a la comèdia juvenil nord-americana dels anys 90 ( Palomitas a go-gó ) i les comèdies mexicanes de baix pressupost ( Locuras Mejicanas ) amb títols tan suggeridors com Las Locas Aventuras de Barman y Droguin de la qual vaig vore 5 escassos minuts o Jarry Putter i que es projectaven en dos xicotetes sales del propi Palau de Congressos.

Per tant un gran Festival de Cinema totalment ja recuperat de la gran punyalada assestada fa pocs anys pel nou festival de cinema espanyol de Màlaga.

Pabloco Sánchez