28/5/2004

Ho he de reconèixer, jo el dissabte em vaig engolir la boda i, a més, en la perruqueria que és on més ambient hi havia -era una exercici sociològic no cregueu, eh?, o almenys jo tracte de justificar-ho així perquè sinó també, a veure com ho explique-.

L'ambient del dissabte era com quan la Rosa d'Espanya va anar a Eurovisió convençuda que guanyaria aquell festival. Tant havien parlat als mitjans de comunicació del tema que la gent havia fet aquell esdeveniment com a propi. A la perruqueria fins i tot el dissabte s'obsequiava les clientes amb mistela i pastetes com si realment hi haguera alguna cosa a celebrar, i clar... entre pasteta i pasteta i entre copeta de mistela i copeta de mistela aquelles dones que hi havien van començar a animar-se i, hala! No us podeu imaginar la de comentaris que hi vaig haver d'escoltar.

La dona del tint "lila vídua" es va emocionar tant en veure passar per aquella catifa roja el Marichalar i l’Elena que els va cridar “guapos, guapos, guapos”! Un sobresalt que em vaig dur jo. Home, que dius, a veure, si vol ser monàrquica que ho siga, però per favor... que no distorsione la realitat d'aquelles maneres. Ara, que quan va veure arribar a Fraga i va dir "mireu com està encara de templat l'home este", ahí vaig entendre que el problema d'aquella dona era més greu del que pensava en un principi.

Clar que els comentaris dels que retransmetien la boda tampoc es quedaven enrere, eh? Un dels comentaristes de la Primera va dir "debemos estar muy contentos porque está hoy con nosotros el Principe Carlos de Inglaterra". A veure, contents, contents... a sant de què? Que sols és el Carles d’Anglaterra. La veritat, encara no he entés què va voler dir amb aquell comentari. Però també, tantes hores parlant del mateix, imagine que al final afecta les persones.

Per a mi el més divertit de la boda va ser l'arribada dels convidats. No se sabia ben bé si allò era una boda o l'entrada a la gala dels Oscars però aquella desfilada donava per a molt -sols les pameles que van lluir les convidades ja es mereixerien un monòleg dedicat exclusivament a aquest tema-. Ara, veient aquelles imatgens, una cosa queda clara, aquesta gent, molt espavilada, molt espavilada tampoc, eh? A veure, si estava clar on se celebrava la boda i els autobusos els deixaven justament davant de l'Almudena, realment necessitaven que els escortaren fins la porta de l'església? No sabien arribar-hi sols? També pot ser que els portaren fins la porta perquè no s'escaquejaren i acabaren al bar més pròxim mentre es portava a terme la cerimònia.

Si fóra així, encara resultarà que el més espavilat de tots és el marit de la Carolina, que ja es va quedar al bar directament. El que ha donat de si l’Ernest de Hannover en la boda! Bé, el que ha donat de si la boda en general, perquè mira que se n'ha parlat i continua parlant-se’n, jo ja he escoltat de tot aquests dies, ara, sens dubte, el millor han sigut les queixes de Bono perquè es van veure poques banderes d'Espanya en la boda. Aquest home quin problema és el que té? L'Esperanza Aguirre ha coincidint amb ell. Que jo coincidisc en alguna cosa amb l'Esperanza i em mosquejaria, però ell es queda ni més ample. Donarà joc aquest home la veritat.

I encara que podria comentar moltes cosetes més de la boda, acabaré amb dues preguntes que em faig ara després d'analitzar-ho tot ben analitzat. A veure, què passa amb les que trenquen el protocol? Perquè la Rania de Jordània el va trencar. Ja no la conviden a cap boda? Li fan copiar mil voltes "no volveré a romper el protocolo"?... són preguntes que jo em faig, eh? I després... qui està educant a Froilán de Todos los Santos, Chuk Norris o Vandam? Por em fa en uns quants anys més, allà s'ho vagen els periodistes perquè aquest sembla que serà més perillós que el fill de l'Obregón i mira que això ja és dir.

Marian Díez.
www.mariandiez.com