Jo em quede en casa, passa alguna cosa? Estic farta que tot el món em pregunte aquests dies que on vaig aquestes vacances. Per què collons he d'anar a algun lloc? En el fons ho fan perquè jo els torne la pregunta i els done peu a passar-se tres hores contant-me els seus meravellosos plans, però la porten clara perquè m'interessa tan poc saber on van en Setmana Santa com saber qui guanyarà la lliga enguany. A més que dic jo que algú s'haurà de quedar al poble, no?, tampoc és qüestió de deixar-lo sol i que es faça amb ell un grup d'okupes. Clar que també, més tard o més prompte passarà, això sí, els okupes que em sembla acabaran aterrant per aquí aviat seran dels que ho tenen tot permés. Jo aquests dies em quede en casa, sí però aprofitaré per passejar per les serres que envolten el poble ja que sembla que a curt termini deixaran de ser serres per passar a convertir-se en macrourbanitzacions d'aquelles on totes les casetes són iguals. Ha de ser tan difícil trobar ta casa en una d'aquelles urbanitzacions! Sobretot un dissabte de matinada amb quatre gintònics de més, no? I damunt com la majoria dels veïns no t'entenen, a veure com ho fas! Però sembla que això de les urbanitzacions és progrés i ara de cop i volta tots volen ser la mar de moderns. Que no tenim un parc públic en condicions ni piscines municipals, tant se val!, però ara tindrem urbanitzacions de disseny amb camp de golf inclòs, i això ja té un nivell important. Home que no és el mateix dir que l'esport autòcton del teu poble són les galotxes a dir que és el golf. On va a parar! Això del golf és el que té, és més glamourós.

Així les coses d'un temps a ara les immobiliàries han proliferat d'una manera al meu poble. Abans això de les immobiliàries quedava com de sèrie americana, però ara ja he perdut el compte de les que hi puc trobar quan isc a fer un volt pel carrer. Mai no he entrat a una immobiliària, ni tan sols he vist a ningú dins fent una consulta, com a molt quatre curiosos mirant les fotografies de l?escaparata, però estar, estant. -Molt estressant tampoc ha de ser la faena dic jo, eh?-. Al mateix temps que les immobiliàries, clar han proliferat també les vendes de propietats. Tan complicat com era fa uns anys aconseguir vendre a bon preu aquella parcel·leta que no et feia cap profit, ara no, ara encara que no vulgues vendre sempre hi ha algú disposat a comprar. Un amic meu va plantar una tenda de campanya en una parcel·leta que havia heretat del seu avi i ho va vendre com si es tractara de la mansió de Falcon Crest -clar que era una tenda familiar, eh? res d?una "canadiense" de les de tota la vida, d'aquelles blaves i carabassa-.

Amb aquest panorama clar la gent s'envalentona, s'imagina alternant amb la "jet-set" i passa el que passa... els que no aniran a les urbanitzacions, els que es quedaran al nucli urbà de tota la vida també volen modernitzar-se i aleshores es preparen a la seua manera, adaptant les façanes de les seues cases per a l'arribada dels nous veïns. Hi ha zones del poble que ja són com si estigueres pegant una volta per un parc temàtic, una de columnes, unes combinacions d'aquelles que ja no saps si tornaràs a recuperar la vista després d'aquell impacte, uns rosetons, unes vidrieres emmarcades en unes formes d'alumini que mai hagueres imaginat possibles... en fi, el que vulgues i més. -Els que ho fan deuen seguir al peu de la lletra allò que el client sempre té la raó, ara remordiments jo crec que alguna volta en la vida han de tenir-ne per permetre tot allò-. Ara està de moda la façana estil refugi de neu. No sé on li veuen l'atractiu però mira que els agrada. Neu la veritat per aquí, res de res, però quatre façanes més d'aquestes i es veuran obligats a traslladar a Monòver l'estació de Baqueira.

En fi, que per al que em queda de veure el meu poble tal com és, aquest dies em quedaré aquí.

Marian Díez.
www.mariandiez.com