SEXOLOGIA: LA RELATIVA IMPORTÀNCIA DE L'ORGASME
PREGUNTA:
Quan faig l'amor, mai no aconseguisc arribar a l'orgasme. Crec que sóc molt lenta i em pose nerviosa, perquè veig que ell perd l'erecció i tinc por que s'avorrisca. Què puc fer? És normal el que em passa? Carme.
RESPOSTA:
Hola Carme, a través de la teua pregunta intuïsc algunes coses, per exemple:
Crec que tens una parella habitual.
Estàs preocupada, fins i tot amb certa angoixa pel tema de l'orgasme (el gran tema d'Occident, al costat de la dieta i la figura...).
D'alguna forma, et culpes dient: sóc molt lenta i em pose nerviosa.
Bé, en principi m'agradaria que oblidàrem allò de "normal", jo no crec que existisca una forma normal en el SENTIR, que és del que es tracta: estic convençuda que el plaer és subjectiu i que per descomptat no hi ha només una forma de practicar el sexe (i no parle només de postures...) i tampoc una és millor que qualsevol altra.
Respectant-se l’un a l'altre, tot val.
Diu Fina Sanz (psicòloga-psicoterapeuta, sexòloga, pedagoga i cofundadora de la Societat de Sexologia del País Valencià): "l'orgasme té lloc com un esdeveniment espontani quan la persona permet deixar-se dur pel moviment ondulant del cos i la respiració. És escoltar el propi cos, les sensacions, el que es desitja expressar. En el procés d'excitació el cos entra en moviment, té un ritme, una cadència respiratòria... que cal permetre que es desenvolupen i no inhibir-les. I per a això és molt important que cadascú faça en la seua soledat les seues pròpies experiències".
És important que experimentes tu sola, que et conegues, que t'abandones a tu mateixa, així sabràs què és el que de veres t'agrada, on les carícies et són més eròtiques, i com arribar al màxim plaer; és important, necessari i enriquidor masturbar-se. Al cap i a la fi, cadascun és responsable del seu propi fruiment, i per descomptat, el sexe també s'aprén.
Si ja ho fas, i et coneixes prou, no deixes de fer-lo perquè tingues parella. Però utilitza el teu coneixement per a contar-li a l’altre el que a tu t'agrada, on, com..., i per descomptat, abandona't; no és possible que tu gaudisques si el teu cap està ocupat en altres pensaments com per exemple si l'altre va a perdre l'erecció o a avorrir-se, l'altre també és responsable del seu propi gaudiment.
I acabe, una altra vegada amb Fina Sanz : "cal estar disponible al plaer i a compartir-lo". I com seguisc pensant que és un joc, posa-li imaginació, practica i fruïx, l'important no està al final (orgasme), el camí és a vegades, el millor del viatge.
Una salutació.
Seguisc ací.
M. Àngels S. (sexòloga)
|
|